Fotent país!

ELS AEROPORTS CATALANS

2010-04-25T14:01:00.000+02:00

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Som sirguells de baixa estima,

malgrat enfilin els cels germans.

L’Eyjafjalla, rei de la vulcanologia,

ens regala ara tones de material ejectat.

No serà el mateix anar a Mallorca,

mai Islàndia no havia paralitzat tant.

Connexionant l’Atlàntic amb la nostra porta,

els núvols de cendra ens estan marejant.

És el caos aeri motiu de sofrença,

ara nèst sumist el vell bell desglaç,

i les mègoles delluiren partença,

fregores els avions pels xerrics parcàs.

Potser ja ha canviat la meteorologia,

o potser tot ha recomençat,

és per ixó qu’escric resumia,

la llorença dels aeroports catalans.

Així doncs que aquest moviment sísmic

refregeixi els cerclallols,

en forma d’hil·lacions modèlics,

per tranquil·litzar els nostres estimats merallons.

EL NOU SABÓ D'OLIVA

2010-04-14T19:04:00.000+02:00

L'empresa catalana Rilanja, amb seu a L'Espluga Calba, ha posat al mercat un nou sabó de mans, que ha anomenat Cremeseife, com el ball d'ases i galledes que fan per Festa Major. La particularitat d'aquest sabó és que està fet amb una varietat d'oliva, l'olive, pròpia d'aquelles terres, i que es caracteritza perquè creix de l'arbre ja sense pinyol. Mentrestant, Rilanja ja està experimentant amb unes oliveres que donen olives farcides de pebrot i d'anxova de cara a l'elaboració de noves varietats de sabó.

EN CATALÀ I EN 3D

2010-03-28T20:42:00.001+02:00

Mireu la cartellera de cinema i feu l’exercici de buscar una pel·lícula que es pugui veure en català i en 3D. O sigui: les dues coses alhora. Impossible. No n’hi ha.

I per què no n’hi ha? No se sap. Precisem: tothom a qui hem preguntat no en té ni idea. Per això el nostre equip d’investigadors s’han estat esprement el cervell una estona i han arribat a les següents conclusions:

1. És possible que “català” i “3D” siguin conceptes incompatibles, com “escoltar la ràdio” i “que passi un exèrcit de trenta-tres mil piconadores en acció pel carrer de casa”.

2. Com que el cinema en català el patrocina el club TresC, és natural que no pugui ser en TresD.

3. Pot ser que les sales d’exhibició tinguin por dels seus clients. Si hi ha molta gent que es queixa de mala manera després d’haver entrat, sense adonar-se’n, en una sala en què es projecta una pel·lícula en català, imagineu-vos si haguessin de sentir el català en 3D! Cremarien el cinema!

4. El més probable és, però, que la Geli ho hagi prohibit. Quan un català de pro vol veure una pel·lícula en ídem, ha de fer un esforç titànic, com per exemple anar de Malgrat de Mar a Girona (de genollons o no). La satisfacció que té després, però, és gairebé orgàstica. I la consellera té por dels efectes multiplicadors que podria causar el 3D en el grau de satisfacció de l’usuari, i pateix que no se li omplissin els hospitals de catalans sobreexcitats.

NEU-CAT

2010-03-16T21:42:00.002+01:00

A les empreses propietàries dels parcs Catalunya en Miniatura i Port Aventura se’ls ha encès una bombeta. No és que després d’estar una setmana a les fosques els hagin restablert el subministrament elèctric, no: és que han tingut una idea. Faran un nou parc temàtic que es dirà Neu-Cat. Sembla que s’ubicarà en algun indret de les comarques gironines. Alguns dels principals atractius del nou parc seran la muntanya russa construïda a base de torres d’alta tensió caigudes i doblegades, la terrorífica casa de les espelmes, el restaurant a les fosques i l’hotel Autopista, que en comptes d’habitacions tindrà cotxes per passar-hi la nit. Es veu que la setmana passada es va realitzar una prova pilot per allà l’Empordà que va causar sensació. I hem sabut que el patrocinador principal del parc serà Fecsa-Endesa.

L'APAGADA ANTOLÒGICA

2010-03-04T21:48:00.001+01:00

En unes quantes poblacions catalanes, com ara Cadaqués, Tordera, Pernils de l'Empordà o Ultramort, s'han quedat sense tele. I no per culpa dels lladres de les màfies de l'est, no. És per culpa del Govern. Es veu que han tret el senyal analògic però que la TDT encara no arriba a tot arreu.

Ja s'han començat a notar els primers efectes. Els empresaris han constatat que els treballadors arriben més desperts a les fàbriques i produeixen més. Els funcionaris han començat a funcionar. Els alumnes d'institut porten els deures fets. I corren rumors que diuen que, tot i que costi de creure, s'està creant afició per la costura i l'alta literatura.

Les autoritats estan alarmadíssimes.

BALCÓ MONUMENTAL

2010-02-21T21:40:00.002+01:00

Hem estat de cap de setmana a les comarques d’Osona i el Ripollès. Quina meravella, el monestir de Ripoll! Quines vaques pasturant pels prats del Pla de Besora! Quines coques, les del forn de Vidrà! Quines vistes des del santuari de Bellmunt! I quins salts d’aigua! I quins àpats, els de l’hostal Serrasolsas!

I quins balcons, els de Montesquiu!

VEGUERIES: LA NOSTRA PROPOSTA

2010-02-14T19:26:00.000+01:00

Quin follon, això de les vegueries! Que si els de la Vall d’Aran no volen ser de les Terres de l’Ebre, que si Lleida vol ser capital del Camp de Tarragona, que si el formatge és més barat a Andorra... I embolica que fa fort. I tot per mandra. Per mandra d’aquests funcionaris que fan sis vegueries i abans de la setena ja han de descansar com si fossin Nostro Senyor. Sort que nosaltros, que no tenim un os a l’esquena, hem posat fil a l’agulla i, bitllo-bitllo, ens han sortit 946 vegueries! I prou de baralles i tothom content!

NO ESTÀ BÉ!

2010-02-07T19:09:00.000+01:00

No està bé, això que fa aquest noi. Primer va trencant els nassos dels rivals i després s’excusa dient que és que són baixets, en comptes de demanar perdó. I vinga fer el ploricó, ell i tot el madridisme. I vinga a intentar-ho tot per tal que li treguin el càstig. I quan diem tot, volem dir TOT.

Foto: AFP / Pierre Philippe Marcou

Això els del Barça no ho farien mai! Vaja, que no ens imaginem en Messi rebolcant-se amb la Sánchez-Camatx...

MONZÓ: L'EXPOSICIÓ

2010-02-04T18:30:00.000+01:00

Avui us volem recomanar que visiteu l’exposició sobre la figura de Quim Monzó que hi ha al Centre d’Art Santa Mònica. Una exposició molt didàctica. Hi aprens com a mínim dues coses: una, que en Monzó és escriptor; i dues, que li agraden els gintònics. Cal ressaltar l’esforç dels organitzadors per recrear el món d’aquest home: una barra de l’antic Zeleste, una barra de l’antic Bikini, una barra del bar Cèntric, una barra de l’Otto Sutz, una barra de l’Universal, una barra del bar Marcelino, una barra amb una barra de pa i un pot de maionesa Ybarra... Igual que Catalunya en miniatura, vaja! També és molt enriquidora tota la selecció d’objectes personals de l’escriptor que s’apleguen a l’exposició. Quina il·lusió poder veure el seu primer raspall de dents amb el tub de Colgate espremut! O el vestit de marineret amb què va fer la primera comunió! Que entranyable la seva col·lecció de nines de retallar! O les piles gastades del seu primer radiocaset, amb què preparava els seus primers monòlegs! Potser no calia, però, mostrar al gran públic els calçotets que portava el primer dia que va sortir a la tele ni el guix esberlat i autografiat per tots els seus companys de classe de quan es va trencar la tíbia als tretze anys. Tot i així, és una exposició que està bé. No us la perdeu! Nosaltres segurament també hi anirem.

LA CARTA D'EN MONTILLA

2010-01-28T16:45:00.000+01:00

Com que en Montilla no vol que li posin un cementiri de residus nuclears a Ascó, es veu que li enviarà una carta al ministre espanyol d’indústria que té nom de majordom, en Sebastián. I aquest ja ha dit que té una gran curiositat per llegir-la. I com que no és qüestió ara de jugar al gat i a la rata amb la carteta dels nassos, que si la tinc però no te la deixo llegir, que si no la tinc ni la publiques, que si ases que si bèsties, nosaltres, que l’hem aconseguit gràcies als nostres contactes, la publiquem en exclusiva mundial. La carta, doncs, diu així:

Apreciado senyor Miguel Sebastián,

He hablado con unos cuantos catalanes y nos ha parecido que eso de Ascó no nos hace mucha gracia. No va a funcionar. Porque, ¿y la solidahilaridad, senyor ministro? ¿Que no ve usted que, una vez más, nos van a tener endibias a los catalanes? ¿Que no sabe usted que a nosotros siempre nos miran con lupa? Eso de tener un almacén tan gordo para nosotros solos, en Espanya no va a sentar bien. Fíjese, senyor ministro: al igual que todos los espanyoles gustan de repartirse los euros de los trabajadores catalanes, también gustarán de compartir los excrementos nucleares, que es una cosa que da mucho lustre. Por eso, hemos pensado que, más que un almacen gordo, estaría bien una pequeña urna en cada hogar espanyol. Una urna de paredes de cemento de metro y medio, por supuesto, que daría alegría al mueble del recibidor. E incluso vamos a ser más generosos que de habitual, y ya le digo ahora que los catalanes renunciamos a nuestras urnas correspondientes, no vaya a ser que l’asfaltaran o l’asfaltasen para Ceuta o Melilla.

Atentamente,

Josep Montilla, President de la Generalitat de Cataluña

LEO MESSI

2010-01-22T11:54:00.000+01:00

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Primerdell aixarreulit,

com de bé toques la bimba,

no deixis el primerdit

al desfer la virtut del ximple.

Omple, ruixa,

juga, infla,

penja, dribla

quan avances com una llima.

No pensis defrilanya,

que ja n’has fet cent un,

caram noi, quina canya!

destronyant-los cadascun.

Aixalam!

Corbatull!

Pertroner!

Marestruny!

Ara puja l’espirneguell

tan bon punt sona el xiulet,

només faltaria que al cistell

hi posessis una mica de catalanet.

Del Maresme al Priorat

omples el cor del culé,

si continues així d’espavilat

et coronarem amb llorer.

Visca el pa,

Visca el vi,

Visca el Barça que et va parir.

UN MANEL AL BALCÓ

2010-01-19T17:59:00.003+01:00

Els Manel van acabar ahir al Palau la seva gira i es veu que ara es prendran un descans i que treballaran en el seu pròxim disc. Però nosaltres sabem que, en realitat, a aquell noi llarg que canta i toca l'ukelele el que li ve de gust és fer el ximplet en balcons i terrasses. Cadascú es distreu com vol (o com pot)!

LA MODA ÚTIL

2010-01-10T17:58:00.001+01:00

Sempre s’ha acusat el món de la moda de frívol i insensible. Desfilades glamouroses, maniquís de talles impossibles, peces de roba que mai ningú tindrà els nassos de portar-les pel carrer... Sort que aquí a casa nostra som diferents. I és que una empresa catalana, Cotxe & Cabana, ha inventat el concepte de la moda útil. La idea que tenen aquesta gent és que una peça de roba sempre ha de tenir alguna altra utilitat que la de vestir. El primer article que han posat al mercat és un mocador de coll. Que, és clar, és més que un mocador. Gràcies a la seva composició, cinquanta per cent seda, seixanta per cent poliritiluterà i deu per cent glutamat sòdic, aquest mocador absorbeix la suor corporal i es transforma, a mesura que l’acumula, en una bufanda. Quan arribes a casa, l’escorres damunt un cassó, la deixes tota la nit amb una cabeça d’alls, i ja tens aigua per fer l’escudella. Genial, no?

DESITJOS PER AL 2010

2010-01-01T20:11:00.002+01:00

Que el Tribunal Constitucional declari que l’Estatut és anticonstitucional, o constitucional, i a Espanya s’emprenyin i facin un referèndum i expulsin Catalunya d’Espanya.

Que en Zapatero sigui abduït pels marcians i que quan ens el tornin tot verdós doni un cop de puny a la taula i declari que Catalunya és una nació.

Que la Beyoncé guanyi un Grammy amb una cançó titulada “The Segadors Come Back Again Together, Oh Yeah!” i els de la COPE s’emocionin i facin campanya perquè es reconegui el dret de Catalunya a decidir.

Que el director de cinema James Cameron estreni The Segadors Come Back Again Together, Oh Yeah!, una pel·lícula de 210 minuts amb un pressupost de 1.000 milions d’euros i que signifiqui un abans i un després en la història del cinema, i que narri, en 3D, com n’arriben a ser de cars els peatges a Catalunya, amb una cançó de Beyoncé com a tema principal de la banda sonora. I que l’opinió pública mundial, escruixida per la cruesa del film, promogui la supressió dels peatges i, àdhuc, la independència de Catalunya.

Que l’Aznar torni a ser president del govern d’Espanya, el metge li prohibeixi el Ribera del Duero i, en un estat de penosa i lamentable sobrietat, declari la independència de Catalunya.

UN JOC D'OUS

2009-12-28T13:38:00.000+01:00

Cada vegada és més habitual que el jovent es dediqui, en festes assenyalades com la castanyada o el dia dels innocents, a esclafar ous pels carrers, per les façanes de les cases, als aparadors de les botigues, etc. Lluny d’aquelles persones amb una mentalitat més encarcarada que consideren aquesta manera d’actuar una gran aberració i una manca de sentit cívic, nosaltres creiem, seguint els dictats de Howard Gardner en el seu llibre Frames Of Mind, que una activitat com aquesta és molt positiva per als nois i noies en etapa formativa, ja que els ajuda a desenvolupar els diferents tipus d’intel·ligència:

- La intel·ligència visual-espacial: el jove treballa la capacitat de veure un ou a la ment, de manipular-lo i de tenir una idea realista de la seva mesura i característiques, en aquest cas el fàstic i la pudor que fa en esclafar-lo.

- La intel·ligència lògico-matemàtica: el jove ha de calcular la quantitat d’ous que necessita i saber convertir les unitats en dotzenes.

- Les intel·ligències intrapersonal i interpersonal: el jove s’ha d’escarrassar a tenir un bon autoconeixement (“sé que vull llançar ous”) i l'habilitat per relacionar-se amb els altres joves de la quadrilla (“voleu llançar ous amb mi?”).

- La intel·ligència lingüística: en anar a comprar els ous, el jove s’ha de comunicar verbalment amb la persona que ven, ha d’interpretar correctament missatges com “què vols, maco?” i ha de fer gala de la seva bona memòria recordant quantes dotzenes d’ous ha de comprar, segons ha acordat amb la seva quadrilla.

- La intel·ligència cinestèsica: el jove ha de posar a prova la seva habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri, indispensables per a un bon llançament de l’ou.

- La intel·ligència musical: el jove ha d’exercitar la seva capacitat de distingir bé el so que fa l’ou segons si s’esclafa contra una paret o contra una porta, segons la distància i la força de llançament, etc.

- La intel·ligència naturalística: el jove ha de saber distingir i classificar elements del medi natural; per exemple, que l’ou ve de la gallina (o era la gallina, que venia de l’ou?).

Cal, doncs, fomentar aquesta sana, noble i instructiva tradició per tal d’assegurar-nos que el nostre jovent progressi adequadament.

EL PESSEBRE ROCHER

2009-12-23T23:33:00.004+01:00

Us desitgem un molt bon Nadal a tots!

LA PANDERETA DE LES SIS COPES

2009-12-21T22:48:00.001+01:00

Després de les alegries que ens està donant el Barça últimament, és gairebé obligat que aquestes festes cantem les nadales amb l’acompanyament d’una pandereta com aquesta. L’hem comprat en un outlet i té un detall del tot inesperat, que ens mostra com n’arriba a ser de generós el destí.

Foto 1: pandereta (feu atenció allí on hi ha el dit petit!):

Foto 2: detall de la zona on hi ha el detall inesperat:

ORDENANT ELS PAPERS

2009-12-16T20:10:00.000+01:00

Un amic d’una amiga d’un amic d’una amiga d’un amic d’un amic d’una amiga (la teoria dels set passos deu ser certa!) ens ha enviat aquesta carta. La reproduïm tal com l’hem rebuda:

Hola!

Perdona per no haver-te escrit ni trucat aquest últims dies, he estat molt liat, ordenant el rebost.

Tinc una pila de papers per classificar, ja saps... lo habitual, com tots.

Uff! AVUI HE POGUT ACABAR AMB TOT.

Estic tan content que vull que vegis com m’ha quedat!!

Una abraçada,

FELIX MILLET

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA: TENIM UNA IDEA

2009-12-13T14:02:00.000+01:00

Això dels referèndums, nosaltres no ho veiem gaire clar: és una cosa que està bé, però és un camí massa lent i que no està gens clar que ens porti cap a la independència. Nosaltres tenim una idea que soluciona el tema en quinze dies tres setmanes. Vol un esforç de discreció i organització, però això al tarannà català li resulta fàcil.

La idea és: fem-nos tots andorrans. El pla d’acció és el següent:

1. Cada dia, uns quants catalans, el primer dia els que tenen el cognom amb A, el segon dia els de la B, i així anar fent -els W, X, Y i Z ho faran junts el mateix dia-, aniran a Andorra, s’hi compraran un pis, s’empadronaran i ja seran andorrans.

2. De pis només n’hi haurà un, que anirà passant dels uns als altres. Aquí és molt important que quan hom es vengui el pis no renunciï a la nacionalitat andorrana. A la que sí que renunciarem és a l’espanyola.

3. Ben aviat sis o set o vuit milions de catalans serem andorrans. Només pel gust de tenir el català com a única llengua i de no ser espanyols ja haurà valgut la pena.

4. No passaran ni tres dies que a Espanya s’adonaran que no recapten ni un euro d’impostos de Catalunya -els pagarem a Andorra- i que, en canvi, hi han de continuar invertint en infraestructures i serveis.

5. Després que a Espanya s’hauran adonat d’això, ens demanaran de genollons que proclamem la independència de Catalunya; si juguem bé les nostres cartes, encara ens donaran, a més a més, quatre quartos.

6. Visca Catalunya!

Quina bona idea, oi? Si a tots us sembla bé, demà ja podeu començar els de la A. I no cal que ens agraïu res: de què serveix tenir una bona idea, si no la comparteixes amb els altres?

QUÈ LI PASSA A EN GUARDIOLA?

2009-12-08T19:59:00.001+01:00

Hem tornat del pont i ens hem trobat al Mundo Deportivo de l’altre dia una foto que ens ha deixat glaçats. Què li està passant, a en Guardiola? Llegim el titular que hi ha damunt la foto: “No se repetirá el juego de Jerez”. És que el mal joc el va afectar i en Guardiola se’ns esborra? A nosaltres ens agradaria més pensar, però, que aquesta difuminació, que aquest halo que mostra el seu rostre, que aquesta brillantor que sembla més pròpia d’una realitat paral·lela, podrien ser símptomes d’una santedat imminent! Havíem sentit a parlar d’en Guardiola com a futur president del Barça, o fins i tot de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, no ens hauríem pensat mai que tingués números per arribar a Papa de Roma!

L'IMPERI CATALÀ

2009-12-03T19:12:00.001+01:00

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Destronyes a tothora com no ho sabia fer ningú,
o potser sí: ton pare, Jaume I el "Conqueridur".

Ara se’t busquen esdevenitlles,
com qualcú amagat llempixoneus,
amb l'endoscòpia tardarenca al sepulcre
al monestir de Santes Creus.

Pel tro no t’ho discuteixo,
doncs amb trenta-sis són trells acumulats
i no fou sinó llufans eixerits
que als quaranta-cinc vares marxar.

Ara és l’hora amics de la terra
lliuratges a tot dir,
que és Nostra aquesta serra,
no pensem només Sicilia conquerir.

El món és nostre
i els esperits postren el seu amor,
tal com t’ho demostren
els fills del comtat de Rosselló.

Enterrat com un emperador,
llit de pòrfir vermell egipci,
i si un bon embalsamador,
perquè ressalti el sacrifici.

L’imperi català doncs reneix
de les cendres de Pere el Gran,
digueu-li-ho al conseller
que ni de fotografies dignes en vol sentir parlar.

ADHESIONS A L’EDITORIAL “LA DIGNITAT DE CATALUNYA”

2009-11-29T11:37:00.002+01:00

La iniciativa conjunta de dotze diaris catalans no para de rebre suports. D'entre les últimes entitats i associacions que s’hi han adherit destaquem per la seva significació en la vida cultural del país:

· Associació de persones amb una “z” al cognom.
· Confraria d’entusiastes de la ziga-zaga.
· Associació de desitjosos de l’Scarlett Johanson.
· Lliga de defensors del mosquit tigre.
· Associació de clientes del bar dels avis d’Andrés Iniesta a Fuentealbilla.
· Club de fans de la Terremoto de Alcorcón.
· Associació de iaies i avis d’alumnes (AIAA) de l’Escola Pia.
· Penya barcelonista i madridista “Tots junts fem pinya” de Sant Feliu de Llobregat.
· Associació d’homes de Palafolls.
· Cineclub “Pajares & Esteso” de Premià de Mar.
· Associació d’actors i actrius catalans agreujats per no haver treballat en la pel·lícula de Woody Allen.
· Club d’amiguetes del macramé de Santa Margarida i Els Monjos.
· Associació "Sense Ànima" en defensa que la Bibiana Ballbè no es faci tant la simpàtica (que ja fa temps que cansa).

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

2009-11-26T21:28:00.002+01:00

Llegim a l’edició digital del diari El Mundo, a propòsit de l’editorial conjunt dels diaris catalans, que “es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio”. No en tenen ni idea! Que és impossible, diuen? Doncs nosaltres els demostrarem que no ho és. Nosaltres podem dir més falsedats malintencionades en menys espai. Atenció:

"El rei d’Espanya i les seves dues-centes millors concubines tornen d’un viatge de plaer subvencionat pel diari El Mundo. L’Aznar menja iogurts caducats. Cristòfor Colom era madrileny i, a més d’Amèrica, va descobrir Andorra. El director de El Mundo pixa assegut. El Real Madrid juga molt bé a futbol. Gràcies a l’Aznar i els seus sequaços, a Espanya els catalans som molt estimats. En Cristiano Ronaldo és pobre. En Florentino Pérez, que també és pobre, pixa assegut. José Antonio Primo de Rivera, que també pixava assegut, va inventar el tergal que ara s’usa per fer senyeres. El Tribunal Constitucional és un òrgan independent format per persones que en cap moment anteposen els interessos partidistes al bon compliment de la seva tasca. L’Alicia Sánchez-Camacho no pixa asseguda."

LA RAHOLA DESPERTA PASSIONS

2009-11-22T17:46:00.000+01:00

Es veu que l’altre dia, al programa d’en Cuní, en va passar una de bona. Si haguessin tret en Nacho Vidal mostrant el seu atribut en plena expansió haurien tancat el programa. Gràcies a Déu, en Cuní va tenir la pensada de no portar en Cano sinó un cavall, que expliquen que quan va veure la Pilar Rahola “es va posar a trempar amb un vigor bàrbar” (Monegal dixit). Ara que sabem que la Pilar desperta passions fins i tot en el món animal, se’ns acuden unes quantes coses. La primera, que en aquesta dona no la deixin entrar al zoo, que tanta bèstia excitada alhora seria un bon cafarnaüm! Després, pensem que el primer empresari del món de les colònies i els perfums que posi la Rahola en un anunci, de cara a aquesta campanya de Nadal, farà la primera pela. Se’ns posa la pell de gallina només d’imaginar-nos l’anunci de “Busco a un hombre llamado Jacks” amb la Rahola vestida de cuir negre damunt d’una Harley...

HOMES I DONES DEL CAP DRET

2009-11-19T23:32:00.002+01:00

Això sí que no ens ho esperàvem! Que en Portet feia cançons molt maques, ja ho sabíem. Ara: que ballés així de bé, no ens ho hauríem imaginat mai. Gent que hi entén ens ha dit que es veu que, aquests últims anys, en Michael Jackson li feia classes particulars. I quin vestuari, l’home! I que depiladet que va, en Quimi! Totalment garratibats, hem quedat...

PANSES DE MONTSERRAT VS. BAIES DEL GOJI

2009-11-14T19:51:00.000+01:00

Últimament tothom parla de les baies del Goji que, com si fossin aigua de Lourdes, semblen un remei per a tot. Que poc de casa nostra que som! Sempre ens cau la bava amb tot allò que ve de fora. I si ve de l’Himalaia, encara més! Vaja, que nosaltres creiem que se’n fa un gra massa, amb aquestes baies del Goji. Que no tenen res a envejar a les nostrades panses de Montserrat, que no cal prendre’n vint: amb deu hom ja va que corre. Aquí us descrivim algunes de les seves propietats:

- Potencien el sistema immunològic, el digestiu i el decimal.
- Frenen l’acció dels radicals lliures i dels integristes islàmics.
- Ajuden a fer caca.
- Efectes antienvelliment, antitumoral, antihumitat i antimosquits.
- Regulen els nivells de sucre, de mel i de mató.
- Fan sortir pèl al pit (homes). Fan caure el pèl del pit (dones).
- Enforteixen els tendons, lliguen els cordons i donen gust als cigrons.
- Proporcionen sensació de tranquil·litat, energia, ramaderia i pesca.
- Ajuden a tenir criteri, senderi i que et quedi bé la samarreta imperi.
- A llarg termini equilibren la pressió arterial, calmen la sogra i fan gràcia.
- Passen l’aspirador, pleguen la roba i fan l’escudella.
- Milloren la correcció gramatical i disminueixen el nivell de barbarismes.

Ja ho veieu, no cal que anem a buscar a fora el que ja tenim a casa: no hi ha res com les panses de Montserrat. I si les acompanyeu amb aromes d’ídem, les seves prestacions augmenten ben bé un cinc per cent.

LES VACANCES ESCOLARS

2009-11-08T19:54:00.000+01:00

Últimament s’ha parlat molt de la denominació de les vacances escolars. Tot va començar amb la proposta del Consell Escolar de Catalunya de canviar els noms de les vacances de Nadal i de Setmana Santa pels de vacances d’Hivern i de Primavera respectivament. Una proposta que ha generat un gran debat en la societat.

Nosaltres creiem que el Consell Escolar de Catalunya té més raó que un sant. Perdó, volíem dir que té més raó que un laic bona persona. Pensem que el que diuen hauria d’anar a missa. Perdó, volíem dir que el que diuen hauria d’anar a un pregó de l’alcalde. Això del Nadal i de la Setmana Santa la gent que viu a Catalunya ja no sap de què va.

Ara bé: pensem que les alternatives que han proposat són insulses i no defineixen amb prou claredat el sentit de les vacances. S’ha de buscar noms que tothom entengui i senti com a seus. Per exemple, les vacances de Nadal es podrien anomenar vacances de la Compra Compulsiva, vacances d’Estem Farts de les Reunions Familiars o vacances de l’Esquí. I les vacances de Setmana Santa es podrien dir vacances del Campi-Qui-Pugui, vacances de les Retencions al Peatge de Martorell o vacances del Tortell i la Mona.

Per acontentar a tothom, catòlics i no catòlics, també podríem parlar de les vacances de Vés A Cagar, Tio! (amb accent tancat a la “o” o no, a gust del consumidor) i de les vacances del Pelegrinatge a la Costa.

Però pensem que encara seria més bona idea buscar patrocinadors disposats a contribuir econòmicament a la millora de l’ensenyament a Catalunya, que prou falta que fa. Aleshores podríem gaudir, per exemple, d’unes vacances El Corte Inglés o d’unes vacances Acesa-Abertis.

JA HA ARRIBAT LA TEMPORADA DE BOLETS

2009-11-04T21:13:00.001+01:00

Una carta d'en Nutjú de Can Farnell

Hola, trempats!

Com que ja és època de bolets, em poso en contacte amb vosaltres per informar-vos de les espècies que podem trobar pels nostres contorns.

Aquest cop les pluges no han estat massa generoses i els exemplars més estimats queden molt amagats. Malgrat tot, hi ha tota una varietat de bolets, més a l'abast de tothom, que bé poden ser cuinats per les vostres mans i degustats amb poncella satisfacció.

Així doncs, us passo la llista que vaig recuperar la setmana passada de les golfes de casa la meva mare, que és on té guardades les rutes xerigolles més eixelebrades de la temporada 2000-01, que més o menys va fer el mateix temps.

FEIXERELLS ENCANTATS DE MATINADA
MÚRGOLES BENVENTADES DE GARBÍ
CERCS
BONMATINETS
QUEIXETS FRICANDONS
QUATRECAMINS
SISFEREIXOS DE CAPICUA
FOLLS DE TOMPARETS
GORGOLETS
XERIGUETS
AIQUEBONS
GREGOLLS
TROMPETES DE LA VIDA
PARSIMONIOSOS DE TROBAR
GRATECS
POMPONELLES EIXIRIVIDES
MASSIPETS

Com sempre, estic a la vostra disposició per qualsevol aclariment. Aprofito l'avinentesa per enviar-vos una forta abraçada.

En Nutjú de Can Farnell.

TOTA LA VERITAT SOBRE EL CAS PRETÒRIA (II): ELS IMPUTATS

2009-11-01T19:29:00.002+01:00

Gent que hi entén ens ha informat de tota la veritat sobre els implicats en el cas Pretòria. Aquests són els resultats:

En Muñoz. Propietari del Bar Tomeu, on es reunien il·lícitament tots els acusats. L’assessorava el seu cosí Julián, que també tenia un bar a Marbella.

En Luigi. No és italià, però li agrada molt la pasta i es va formar a Sicília. Allí va aprendre el valor de l’amistat i de la companyonia.

En Dobarco i en Vela. Mariners experimentats, es van fer amics al club nàutic de Llavaneres. Eren els encarregats de dur -per mar, evidentment- els cèntims cap a les illes Jersei. Una vegada es van equivocar i van arribar a les illes Samarreta.

En Marcià Alamerda. El membre més estrany de la trama. Acusat de ser un cap verd. Quan se’n va anar de la Generalitat, en Pujol li va dir: “Marcià, a la merda”. Quan el va enviar a Soto del Real, en Garzón li va dir: “Marcià, a la merda”.

En Prenafeta. A col·legi els nens li deien Frena-Peta. A l’institut era conegut per Pren-Amfeta. Quan era a la Generalitat, va fer fora en Tarradellas perquè a les pizzes no hi posava formatge feta.

En Casamitjana. Un home gris. Arrossega un trauma familiar degut al cognom. De petit, a casa seva li van inculcar que no s’havia de conformar amb la casa mitjana i que havia de fer la Casa Gran. En Garzón opina que s’ha passat.

En Singla. President de la immobiliària Proinosa, que quan va perdre la “P” amenaçava ruïna. Els seus empleats li deien “porc singlar”. No va tenir més remei que singlar amb en Dobarco i en Vela cap a Jersei.

TOTA LA VERITAT SOBRE EL CAS PRETÒRIA (I)

2009-10-30T13:00:00.005+01:00

Pobra gent! Segons llegíem ahir a El Periódico, els detinguts pel cas Pretòria es van haver de conformar amb un entrepà de pernil i aigua per sopar. No hi ha dret. S’han perdut les maneres. Què és això de tractar uns membres de l’alta burgesia catalana, gent que han fet tant per a l’enriquiment del país, gent d’upa, vaja, com si fossin vulgars xorissos immigrants i droggoaddictes! Un entrepà de pernil! Que segur que no era ibèric! I aigua! Que segur que no era Solán de Cabras! No hi ha dret.

No ens estranya que davant d’aquests abusos la societat civil reaccioni. Es veu que l’associació de veïns del Turó Parc estan recollint firmes per demanar que els imputats, en comptes d’estar detinguts als calabossos, s’estiguin entretinguts en una habitació del Ritz. Mentrestant, la Fundació Thyssen-Bornemisza ha organitzat una exposició dels quadres de la senyora de Macià Alavedra, que es diu Malfeito (la senyora, no els quadres), amb la intenció de recaptar fons perquè aquests pròxims dies els detinguts puguin sopar llagosta o una mica de caviar del Volga, regat amb un bon Moët Chandon. Això sí: ja cal que s’afanyin a vendre de pressa els quadres, que són d’una mena estranya que es veu que perden molt, que no sabem si és que són biodegradables o què, però quan en Macià governava valien milers d’euros i ara no se’n paguen quatre xavos.

MONTSERRAT NEBRERA, "EN LEGÍTIMA DEFENSA"

2009-10-25T19:30:00.002+01:00

Ens ha agradat molt aquesta incursió de Montserrat Nebrera en la novel·la negra de l’escola Larsson. En legítima defensa és un text trepidant, de lectura voraç, que de ben segur complaurà els lectors més exigents del gènere.

La novel·la explica la història d’una pobra noia, la Melody Lacueva -un claríssim alter ego de l’autora-, catedràtica d’universitat, que s’enamora d’un alumne de postgrau, en Préssec, que la porta enganyada a una secta en què tots els homes es diuen Josep. Això no li plau a una de les líders de la secta, l’Alice Too Mucho, que li té enveja perquè la Melody és més bufona. Així doncs, l’Alice, després de passar audiència amb el Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers), contractarà uns assassins a sou, els germans Ferrandis, perquè se n’encarreguin.

Us reproduïm un fragment de la novel·la en què s’aprecia l’enorme talent novel·lístic de Nebrera:

"Quan la Melody va ser davant del Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers) va sentir una mica de picor a l’aixella i una pressió al turmell, senyals inequívocs d’una emoció intensa. Van conversar fins que el núvol que es veia per la finestra se’n va anar. Unes frases del Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers) li quedarien gravades a la retina per a tota la vida: “Hi ha catalans que, quan plou, els fa mal el genoll. Pobres: estan malalts. Tenen reuma.” Havent dit això, la Melody féu una genuflexió i besà la mà del Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers)."

MIRALLETS ESQUEIXATS

2009-10-22T01:51:00.000+02:00

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Ni com Morull ni com Millet,
aquest és un cas molt confús,
però no hi ha sorellut indret,
on amagar els caps tan molsuts.

Seres aixalada aquesta terra,
com a pàtria mal flugrada,
que sa musa s'ho manega,
i els calers prenen airada.

Sucs de moll!
Flocs de glaç!
Viure sense fer soroll,
al Palau del surrenyal!

Marriqueixes ara esperen,
i no globen ses mixones,
no espereu dels arbres noves meres,
ni que les antigues siguin més bones.

Ai, ai, ai, noi,
que n'ets de paneit,
pensaves quedar-te cofoi,
i la Fundació t'ha donat el remei.

PROESES

2009-10-18T20:31:00.000+02:00

El president d’Esquerra i candidat a President de la Generalitat a les eleccions del 2010, Joan Puigcercós, ha fet el cim del Puigmal, i ha estrenat així una nova manera de fer campanya.

Perquè si en PUIGcercós puja al PUIGmal, els seus contrincants, que no baden, no volen ser menys i ja han anunciat proeses variades del mateix estil. Així, en MONTilla anirà a MONTserrat de genollons, en MAS nedarà fins a MASsachussets, i l’HERRera pujarà amb bicicleta l’alt d’HERRagudo, que només té 1076 metres d’altitud, però és que al pobre l’acaben d’operar d’una HÈRRnia.

La CAMatx anirà de CÀMping.

ENGEGAR EL VENTILADOR

2009-10-17T18:17:00.003+02:00

En Colomines és un home dur, com els d’abans. Com en John Wayne o en Clint Eastwood. D’aquells que ja no en queden. Des que la reina d’Anglaterra va amenaçar de posar-se el barret amb flors fúcsies, que no es veia una cosa igual. Segons els diaris d’avui, el director de la Fundació Trias Fargas va amenaçar ahir d’engegar el ventilador. Colomines, home! Vols dir que ara és el moment? Justament ara que ha arribat el fred? Vas tard, Colomines! Haver-hi pensat el juliol o l’agost, amb aquella calda que fotia! Vols dir que és ecològic, engegar ara el ventilador? Colomines, home! Que no veus que els virus de la grip A circularan amb molta més alegria i que, cosa encara més greu, els teus companys de partit aniran tot el dia despentinats? Colomines: tingues seny! Que darrera d’una amenaça com “engegaré el ventilador” en poden venir d’altres com “passaré la baieta” o “sortiré a comprar el pa”! I això Catalunya “no s’ho pot permitir”, que diu aquell.

EL NOM FA LA COSA

2009-10-14T23:16:00.003+02:00

El pla de fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona està pràcticament fet. Només falta el nom de l’entitat resultant. Quin dilema!

Sempre es pot recórrer a l’acrònim. Aquí surten propostes tan suculentes com MANTACAT (i podrien regalar polvorons per Nadal) o, si ho agafes pel darrera, NASANYA (i, llavors, que regalin pizzes per Sant Jordi); picant una mica d’aquí una mica d’allà tindríem CATMANGONA, que per a una entitat d’estalvis, però, és un nom massa explícit.

A nosaltres ens sembla que la solució de l’acrònim ja està molt vista. No seria més maco batejar l’entitat amb el nom d’un personatge il·lustre del món de les economies? Què us sembla, aquest?: Caixa Fèlix Millet de Pensions per a la Vellesa i d’Estranquis. Fa patxoca, oi?

Una proposta més radical consistiria a qüestionar el terme “caixa”. En aquest sentit, se’ns acut que, si un casal és una casa gran, de la unió de tres caixes en surt una caixa gran, o sigui, un queixal. I com que es tracta d’un queixal marcadament català, fot-li Queixal del Seny i quedes com un Senyor de Barcelona.

I encara podem anar més enllà. Si hi ha grups de música que es diuen Antònia Font o Manel i bé que triomfen, per què una entitat d’estalvis no es pot dir, per exemple, Llorenç o Eusèbia?

VISCA LA BANDA!

2009-10-11T18:24:00.001+02:00

Una tradició molt catalana, molt de la nostra terra, que arrenca en els llunyans temps de la Renaixença, llavors que es restauraven els Jocs Florals i en Cinto Verdaguer anava a recollir premis amb barretina, és la de les bandes de música i les majorets. Aprofitant que aquests dies, a la bella població costanera de Malgrat de Mar, es celebra el Festival Internacional de Música amb Corals, Bandes de Música i Majorettes, recuperem una antiga filmació que demostra que aquesta tradició no es va perdre ni tan sols en els durs temps de la dictadura.

LA FI DE "LA VELLA XIRUCA"

2009-10-07T16:51:00.002+02:00

Aquests de la Generalitat estan ben llampats. És clar que cal modernitzar el país, però tampoc ens passem. I és que la circular que acaba d’enviar el Departament d’Excursionisme i Pesca a tots els agrupaments escoltes de Catalunya en fa un gra massa. En reproduïm un fragment:

“En vistes de la pressura de les nostres estructures com a país a l’encalç d’una imperant modernització, ens trobem en la clara necessitat d’advertir-vos del retrocés intolerable que representa el manteniment en el cançoner habitual de la vostra organització de l’expressió “vella xiruca”, atenent que dita referència resulta del tot anacrònica i desfasada en un context en què el calçat Chiruca ha estat totalment substituït pel calçat Quechua. Recomanem, doncs, vivament, la substitució en la popular cançó abans esmentada de l’expressió “vella xiruca” per la de “vella quetxua”. El jovent d’avui, saba del nostre gloriós país del demà, ha de ser capdavanter en la renovació i modernització de la nostra llengua, el nostre folklore i, ensems, la nostra way of life.”

“Vella quetxua
quantes hores passades...”

El que us dèiem: exageren.

LA NOVA SENYERA

2009-10-04T19:45:00.001+02:00

És clar, que no hi ha manera d’anar endavant, amb això dels Països Catalans! Amb tantes banderes diferents, que si la catalana, que si la valenciana, que si la independentista... ens fem un bon embolic. Segurament els Montilla, Camps, Antich i companyia s’entendrien més sota una mateixa bandera. Que no hauria de ser cap de les actuals, és clar! És per això que ens hem posat en contacte amb gent que en sap, tres dissenyadors d’upa, que ens proposen tres opcions d’allò més engrescadores. Nosaltres estem tan impressionats que no sabem quina quedar-nos...

CAP A L'ORGASME NACIONAL

2009-09-30T16:53:00.004+02:00

“Som un país d’orgasme anual”, deia l’altre dia la Rahola a Can Basté en referència als fets d’Arenys de Munt, que tots ens pensàvem que sabíem quins eren, o sigui, que sabíem què hi havia passat, i resulta que no! I resulta que anàvem enganyats! Que resulta que la cosa que importava no era tant la independència com el gust que dóna! Riu-te’n, de les bacanals romanes! Riu-te’n, del sexe tàntric! Que si un orgasme sincronitzat amb la parella ja és per tirar coets, imagineu-vos un orgasme col·lectiu de tota una població! I, és clar, ara hi ha un munt de pobles que volen el mateix. I diuen que ho volen fer tots el mateix dia! I no és maco, això?

Ens delim perquè el nostre poble, Malgrat de Mar, també s’hi apunti!

CATALUNYA CANTA "TUNAI, TUNAI!"

2009-09-27T17:58:00.003+02:00

Fotent país! vam estar ahir a Barcelona per saber de primera mà com va això de la connexió Catalunya-Suècia.

Resulta que, com que a Barcelona són festes, els de les cerveses Damm aprofiten per fer un concert, i el fan a la cantonada de casa seva, que deu ser el pitjor lloc per fer un concert, però si paguen ells, què els has de dir!, i enguany hi han convidat els barcelonins Manel i els suecs Billie The Vision i The Hives.

La connexió Catalunya-Suècia en realitat va ser centenars i milers de persones que anaven a sentir cantar “Tonight, tonight”, una Cançó que ni tan sols es diu així. La connexió Catalunya-Suècia en realitat va ser centenars i milers de persones fent-se el suec mentre els suecs Billie The Vision entonaven les seves primeres cançons i despertant de cop i volta quan van tocar La Cançó esperada. Quin esclat d’alegria! Quin ambient més xiroi i engrescador! Tots aquells que, fins aleshores, d’esquenes a l’escenari, xerraven amb els companys que si això que si allò, de sobte els veies en èxtasi taral·lejant “tunai, tunai” com si fos el virolai! I visca la verge Montserrat!

Això sí, després de La Cançó, ni Catalunya, ni Suècia, ni res: allò va ser la fugida d’Egipte!

SÓN COSINS!

2009-09-24T16:25:00.006+02:00

Ho hem descobert! Exclusiva mundial! El president del RCE Espanyol i el davanter centre del FC Barcelona són cosins segons. Segons fonts ben informades, hem sabut, fa només uns segons, que el noi Zlatan no ha vingut pas a Barcelona només a fer gols i a visitar la Sagrada Família. Família crida família: Zlatan Ibra (i Movic de segon cognom) ha vingut per estar a prop del seu cosí Daniel Sánchez Ll. Ibra (la ella és de Llorenç: ho abrevia per allò de “Llorenç, agafa la pala i vés a collir fems”, que no li fa una bona publicitat a la seva conservera).

No trobeu que tenen una certa retirada?

LA CATALUNYA PLURILINGÜE

2009-09-21T21:22:00.005+02:00

És de lloar la tasca dels diferents governs democràtics de Catalunya en relació a la integració lingüística dels immigrants. Ho reconeix fins i tot l’aspirant a presidenta Alicia Sánchez-Camatx, que aquest matí deia a RAC1: “No he trobat [a Catalunya] ningú que no entengui el català”. De fet, a nosaltres ens passa una cosa semblant amb el japonès: no hem trobat, a Catalunya, ningú que no ens entengui quan parlem aquesta llengua. Ves que no sigui perquè no la parlem mai!

LA CAMATX ÉS "TOO MUCH"

2009-09-19T19:06:00.011+02:00

Felicitem la senyora Alicia Sánchez-Camacho, que ha estat proclamada candidata del PPC a la Generalitat de Catalunya. Per primera vegada, diuen, una dona aspira a ser la presidenta de tots els catalans.

Se li ha girat feina, a aquesta noia de Blanes (que de la merda en fan campanes). Li caldrà una bona campanya (no pas campana) de màrqueting. Pel que fa a les fotos, no patim: nosaltres la trobem sempre molt mona. Una altra cosa és el cognom. Els nostres presidents sempre han lluït uns cognoms ben de la terra: Pujol, Maragall, Mont Illa... En aquest sentit, Sánchez-Camacho és una mica fort. Nosaltres proposem que ho suavitzi una mica canviant Camacho, que té unes rimes molt lletges, per Camatx.

Això li anirà molt bé de cara als eslògans electorals: “Sóc la Camatx: veureu que bé ho faig”, “Aquest matx, per a la Camatx”, “Camatx al despatx”, “Camatx no és gavatx!”... El nostre preferit: “La Camatx és too much”.

VA DE SUBTÍTOLS

2009-09-17T00:23:00.003+02:00

Ens morim de ganes de veure Tres dies en família, la pel·lícula de Mar Coll premiada al Festival de Cine de Màlaga. Hem consultat la cartellera i hem vist que encara la fan a Barcelona, en versió en català subtitulada en castellà.

Primer ens hem alarmat: ningú a Barcelona entén el català, que fan falta els subtítols en castellà? La nostra alarma ha esdevingut sorpresa quan gent que està a l’aguait ens ha informat que es tracta d’una moda, que a París ja fa temps que s’hi projecta cinema francès subtitulant en anglès i a Londres cinema anglès subtitulat en americà del nord, que es veu que ho fan perquè la gent aprengui idiomes. Aquí la sorpresa s’ha convertit en incredulitat: ningú a Barcelona sap castellà? Aquesta sí que és bona! Sí que han anat a menos, aquests de Can Fanga! Al nostre poble, que som gent culta, tothom el parla de primera, el castellà!

Finalment, estem esperançats. De ben segur que ara als cinemes de Madrid subtitularan en català les pel·lícules espanyoles. És maco, això! Serà d’aquesta manera que els de la capital d'Espanya ens comprendran i ens arribaran a estimar. I quin goig que serà arribar a Madrid i que, hospitalàriament, tothom et parli en català!

En definitiva, anirem contents a veure la pel·lícula de la Mar.

QUI CANTA ELS SEUS MALS ESPANTA

2009-09-14T22:35:00.005+02:00

Hem trobat molt interessant el fet que els grups falangistes que diumenge van visitar Arenys de Munt fossin rebuts i acompanyats per un grup de ciutadans cantant "Els Segadors". Que en són, de la gresca, aquests d’Arenys de Munt! De ben segur que quan visitin la població un grup de seguidors espanyolistes els cantaran l’himne del Barça, quan hi vagin els de l’Imserso entonaran "Es una lata el trabajar", i quan arribin els turistes japonesos els rebran amb el famós "Chinita tú, chinito yo".

ARENYS DE MUNT DECLARA LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

2009-09-13T23:47:00.004+02:00

Llargues cues per votar, una enorme expectació a tot Catalunya i, finalment, el poble d’Arenys de Munt ha votat que sí. Un dia històric. Passades les onze del vespre, l'alcalde de la població, Carles Móra, ha proclamat la independència de Catalunya. Arenys de Munt és la capital de la nova nació lliure, que ja ha demanat el seu ingrés a l’ONU, la UE, la Commonwealth i la SÄPO. Móra serà investit president la setmana que ve. Ha demanat si podia ser rei, però els del seu partit li han dit que no. La Generalitat i el Parlament es traslladaran en breu a Arenys de Munt (provisionalment, els ubicaran a la riera). Gent ben informada ens ha fet saber que s’està estudiant també el trasllat a la nova capital de la Sagrada Família i el camp del Barça. Potser es farà un referèndum per decidir-ho. Per cert, la Diada Nacional de Catalunya passa de l’11 de setembre al 13 (enguany, com que ha caigut en diumenge, dilluns 14 és festa). Visca Catalunya!

QUÈ FEM ELS CATALANS L’ONZE DE SETEMBRE?

2009-09-11T01:43:00.006+02:00

Benvinguts-begudes!

Hem volgut posar en marxa aquest bloc en una data tan assenyalada (està en vermell al calendari, com els diumenges!) valorant una enquesta del 6 (l’hauríem volgut del 10, que, és clar, són més fiables) sobre els hàbits dels catalans a l’hora de celebrar la diada.

Els resultats de l’enquesta són aquests:

- Un 23 % van a la platja i hi fan l’aperitiu amb berberetxos.
- Un 56 % pugen al Canigó i hi fan l’aperitiu amb escopinyes.
- Un 33 % participen en actes patriòtics (vegeu l’agenda) i fan l’aperitiu amb escopinyes de “tamaño grande”.
- Un 86 % fan com qui no vol la cosa, i fan l’aperitiu amb patates xips.

La nostra valoració és que la gent està més contenta si hi ha un pont de tres o quatre dies que si la diada cau en dissabte o diumenge. També ens queda clar que els nens no volen tornar al col·le.

ESDEVENITLLES CATALANES!

2009-09-11T01:38:00.004+02:00

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Esmirells turquejats,
serigots flagirosos,
penseu bé per on voleu caminar,
que són els nostres senders gloriosos.

Quan llanguideixi de socs,
faran barrals.
Quan seriflorin molts,
seran salvats.

Doncs és així com ho contava el de Verwick,
que en temps llunyans
ens feia pujar fins el pic,
com si fóssim globillans.

Ara som si dic,
i no sóc un de sol,
sinó més de cent mullerics
i un serinyol.

Benlleguits siguem doncs,
i buferes s'enyofles,
que quan dic aquests mots,
algun Felip Quint s'entrona.

AGENDA DE LA DIADA

2009-09-11T01:33:00.004+02:00

Perquè no us atabaleu davant la ingent oferta lúdica i cultural que hi ha arreu del país per celebrar l’onze de setembre, us proposem una acurada selecció d’alguns dels actes que ens semblen més significatius. Bona diada!

10 h - Palafolls (Piscines municipals): Recital de poesia patriòtica catalana a càrrec de les foques del Marineland.

11 h - Barberà del Vallès (Plaça d’Espanya): Ofrena floral i ballada de sardanes al monument de Floquet de Neu. El grup municipal del PP ja ha dit que no hi assistirà.

12 h - Barcelona (Rambles): Convocatòria per a intentar aconseguir el rècord Guiness de gent cantant “Els Segadors” mentre ballen a l’estil Michael Jackson.

13 h - Barcelona (Fossar de les Moreres): Concert d’Isabel Pantoja. Repertori: “Ai, ai, ai, el virolai!”, “M’han robat es meu carro (Mercedes)”, “Marineret de lluços”, “Jo sóc aqueixa que trabaix a la Caixa”, “La mar bella” i altres èxits d’aquesta flamenca.

16 h - Vic (Plaça de la Càmera del Temps de TV3): XVIII Concurs de llançament de botifarra. Modalitat A: amb seques. Modalitat B: sense seques.

17 h - Malgrat de Mar (Plaça de Missa): Torneig social de petanca (s’ha de tenir boles per participar-hi). Presentarà l’acte el molt honorable president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley.

18 h - Girona (Passeig de la Devesa): Manifestació pacífica sota el lema “Volem ser una miqueta independents (si pot ser i no molesta a ningú)”. L’encapçalarà un que es diu Pere i és autònom. Esperem que a la Mari Pau Huguet li sembli bé.

Tot el dia - Arenys de Munt (riera): Ball de bastons.

Inici de l'activitat del bloc

2009-08-25T11:40:00.002+02:00

Aquest bloc entrarà en funcionament, si no hi ha res de nou, el dia 11 de setembre.