30 d’octubre 2009

TOTA LA VERITAT SOBRE EL CAS PRETÒRIA (I)

 Pobra gent! Segons llegíem ahir a El Periódico, els detinguts pel cas Pretòria es van haver de conformar amb un entrepà de pernil i aigua per sopar. No hi ha dret. S’han perdut les maneres. Què és això de tractar uns membres de l’alta burgesia catalana, gent que han fet tant per a l’enriquiment del país, gent d’upa, vaja, com si fossin vulgars xorissos immigrants i droggoaddictes! Un entrepà de pernil! Que segur que no era ibèric! I aigua! Que segur que no era Solán de Cabras! No hi ha dret.

No ens estranya que davant d’aquests abusos la societat civil reaccioni. Es veu que l’associació de veïns del Turó Parc estan recollint firmes per demanar que els imputats, en comptes d’estar detinguts als calabossos, s’estiguin entretinguts en una habitació del Ritz. Mentrestant, la Fundació Thyssen-Bornemisza ha organitzat una exposició dels quadres de la senyora de Macià Alavedra, que es diu Malfeito (la senyora, no els quadres), amb la intenció de recaptar fons perquè aquests pròxims dies els detinguts puguin sopar llagosta o una mica de caviar del Volga, regat amb un bon Moët Chandon. Això sí: ja cal que s’afanyin a vendre de pressa els quadres, que són d’una mena estranya que es veu que perden molt, que no sabem si és que són biodegradables o què, però quan en Macià governava valien milers d’euros i ara no se’n paguen quatre xavos.

25 d’octubre 2009

MONTSERRAT NEBRERA, "EN LEGÍTIMA DEFENSA"

Ens ha agradat molt aquesta incursió de Montserrat Nebrera en la novel·la negra de l’escola Larsson. En legítima defensa és un text trepidant, de lectura voraç, que de ben segur complaurà els lectors més exigents del gènere.

La novel·la explica la història d’una pobra noia, la Melody Lacueva -un claríssim alter ego de l’autora-, catedràtica d’universitat, que s’enamora d’un alumne de postgrau, en Préssec, que la porta enganyada a una secta en què tots els homes es diuen Josep. Això no li plau a una de les líders de la secta, l’Alice Too Mucho, que li té enveja perquè la Melody és més bufona. Així doncs, l’Alice, després de passar audiència amb el Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers), contractarà uns assassins a sou, els germans Ferrandis, perquè se n’encarreguin.

Us reproduïm un fragment de la novel·la en què s’aprecia l’enorme talent novel·lístic de Nebrera:

"Quan la Melody va ser davant del Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers) va sentir una mica de picor a l’aixella i una pressió al turmell, senyals inequívocs d’una emoció intensa. Van conversar fins que el núvol que es veia per la finestra se’n va anar. Unes frases del Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers) li quedarien gravades a la retina per a tota la vida: “Hi ha catalans que, quan plou, els fa mal el genoll. Pobres: estan malalts. Tenen reuma.” Havent dit això, la Melody féu una genuflexió i besà la mà del Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers)."

22 d’octubre 2009

MIRALLETS ESQUEIXATS

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Ni com Morull ni com Millet,
aquest és un cas molt confús,
però no hi ha sorellut indret,
on amagar els caps tan molsuts.

Seres aixalada aquesta terra,
com a pàtria mal flugrada,
que sa musa s'ho manega,
i els calers prenen airada.

Sucs de moll!
Flocs de glaç!
Viure sense fer soroll,
al Palau del surrenyal!

Marriqueixes ara esperen,
i no globen ses mixones,
no espereu dels arbres noves meres,
ni que les antigues siguin més bones.

Ai, ai, ai, noi,
que n'ets de paneit,
pensaves quedar-te cofoi,
i la Fundació t'ha donat el remei.

18 d’octubre 2009

PROESES

El president d’Esquerra i candidat a President de la Generalitat a les eleccions del 2010, Joan Puigcercós, ha fet el cim del Puigmal, i ha estrenat així una nova manera de fer campanya.

Perquè si en PUIGcercós puja al PUIGmal, els seus contrincants, que no baden, no volen ser menys i ja han anunciat proeses variades del mateix estil. Així, en MONTilla anirà a MONTserrat de genollons, en MAS nedarà fins a MASsachussets, i l’HERRera pujarà amb bicicleta l’alt d’HERRagudo, que només té 1076 metres d’altitud, però és que al pobre l’acaben d’operar d’una HÈRRnia.

La CAMatx anirà de CÀMping.

17 d’octubre 2009

ENGEGAR EL VENTILADOR

En Colomines és un home dur, com els d’abans. Com en John Wayne o en Clint Eastwood. D’aquells que ja no en queden. Des que la reina d’Anglaterra va amenaçar de posar-se el barret amb flors fúcsies, que no es veia una cosa igual. Segons els diaris d’avui, el director de la Fundació Trias Fargas va amenaçar ahir d’engegar el ventilador. Colomines, home! Vols dir que ara és el moment? Justament ara que ha arribat el fred? Vas tard, Colomines! Haver-hi pensat el juliol o l’agost, amb aquella calda que fotia! Vols dir que és ecològic, engegar ara el ventilador? Colomines, home! Que no veus que els virus de la grip A circularan amb molta més alegria i que, cosa encara més greu, els teus companys de partit aniran tot el dia despentinats? Colomines: tingues seny! Que darrera d’una amenaça com “engegaré el ventilador” en poden venir d’altres com “passaré la baieta” o “sortiré a comprar el pa”! I això Catalunya “no s’ho pot permitir”, que diu aquell.

14 d’octubre 2009

EL NOM FA LA COSA

El pla de fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona està pràcticament fet. Només falta el nom de l’entitat resultant. Quin dilema!

Sempre es pot recórrer a l’acrònim. Aquí surten propostes tan suculentes com MANTACAT (i podrien regalar polvorons per Nadal) o, si ho agafes pel darrera, NASANYA (i, llavors, que regalin pizzes per Sant Jordi); picant una mica d’aquí una mica d’allà tindríem CATMANGONA, que per a una entitat d’estalvis, però, és un nom massa explícit.

A nosaltres ens sembla que la solució de l’acrònim ja està molt vista. No seria més maco batejar l’entitat amb el nom d’un personatge il·lustre del món de les economies? Què us sembla, aquest?: Caixa Fèlix Millet de Pensions per a la Vellesa i d’Estranquis. Fa patxoca, oi?

Una proposta més radical consistiria a qüestionar el terme “caixa”. En aquest sentit, se’ns acut que, si un casal és una casa gran, de la unió de tres caixes en surt una caixa gran, o sigui, un queixal. I com que es tracta d’un queixal marcadament català, fot-li Queixal del Seny i quedes com un Senyor de Barcelona.

I encara podem anar més enllà. Si hi ha grups de música que es diuen Antònia Font o Manel i bé que triomfen, per què una entitat d’estalvis no es pot dir, per exemple, Llorenç o Eusèbia?


11 d’octubre 2009

VISCA LA BANDA!

Una tradició molt catalana, molt de la nostra terra, que arrenca en els llunyans temps de la Renaixença, llavors que es restauraven els Jocs Florals i en Cinto Verdaguer anava a recollir premis amb barretina, és la de les bandes de música i les majorets. Aprofitant que aquests dies, a la bella població costanera de Malgrat de Mar, es celebra el Festival Internacional de Música amb Corals, Bandes de Música i Majorettes, recuperem una antiga filmació que demostra que aquesta tradició no es va perdre ni tan sols en els durs temps de la dictadura.


07 d’octubre 2009

LA FI DE "LA VELLA XIRUCA"

Aquests de la Generalitat estan ben llampats. És clar que cal modernitzar el país, però tampoc ens passem. I és que la circular que acaba d’enviar el Departament d’Excursionisme i Pesca a tots els agrupaments escoltes de Catalunya en fa un gra massa. En reproduïm un fragment:

“En vistes de la pressura de les nostres estructures com a país a l’encalç d’una imperant modernització, ens trobem en la clara necessitat d’advertir-vos del retrocés intolerable que representa el manteniment en el cançoner habitual de la vostra organització de l’expressió “vella xiruca”, atenent que dita referència resulta del tot anacrònica i desfasada en un context en què el calçat Chiruca ha estat totalment substituït pel calçat Quechua. Recomanem, doncs, vivament, la substitució en la popular cançó abans esmentada de l’expressió “vella xiruca” per la de “vella quetxua”. El jovent d’avui, saba del nostre gloriós país del demà, ha de ser capdavanter en la renovació i modernització de la nostra llengua, el nostre folklore i, ensems, la nostra way of life.”




“Vella quetxua
quantes hores passades...”


El que us dèiem: exageren.

04 d’octubre 2009

LA NOVA SENYERA



És clar, que no hi ha manera d’anar endavant, amb això dels Països Catalans! Amb tantes banderes diferents, que si la catalana, que si la valenciana, que si la independentista... ens fem un bon embolic. Segurament els Montilla, Camps, Antich i companyia s’entendrien més sota una mateixa bandera. Que no hauria de ser cap de les actuals, és clar! És per això que ens hem posat en contacte amb gent que en sap, tres dissenyadors d’upa, que ens proposen tres opcions d’allò més engrescadores. Nosaltres estem tan impressionats que no sabem quina quedar-nos...