21 de febrer 2010

BALCÓ MONUMENTAL

Hem estat de cap de setmana a les comarques d’Osona i el Ripollès. Quina meravella, el monestir de Ripoll! Quines vaques pasturant pels prats del Pla de Besora! Quines coques, les del forn de Vidrà! Quines vistes des del santuari de Bellmunt! I quins salts d’aigua! I quins àpats, els de l’hostal Serrasolsas!

I quins balcons, els de Montesquiu!


14 de febrer 2010

VEGUERIES: LA NOSTRA PROPOSTA

Quin follon, això de les vegueries! Que si els de la Vall d’Aran no volen ser de les Terres de l’Ebre, que si Lleida vol ser capital del Camp de Tarragona, que si el formatge és més barat a Andorra... I embolica que fa fort. I tot per mandra. Per mandra d’aquests funcionaris que fan sis vegueries i abans de la setena ja han de descansar com si fossin Nostro Senyor. Sort que nosaltros, que no tenim un os a l’esquena, hem posat fil a l’agulla i, bitllo-bitllo, ens han sortit 946 vegueries! I prou de baralles i tothom content!


07 de febrer 2010

NO ESTÀ BÉ!

No està bé, això que fa aquest noi. Primer va trencant els nassos dels rivals i després s’excusa dient que és que són baixets, en comptes de demanar perdó. I vinga fer el ploricó, ell i tot el madridisme. I vinga a intentar-ho tot per tal que li treguin el càstig. I quan diem tot, volem dir TOT.

Foto: AFP / Pierre Philippe Marcou

Això els del Barça no ho farien mai! Vaja, que no ens imaginem en Messi rebolcant-se amb la Sánchez-Camatx...

04 de febrer 2010

MONZÓ: L'EXPOSICIÓ


Avui us volem recomanar que visiteu l’exposició sobre la figura de Quim Monzó que hi ha al Centre d’Art Santa Mònica. Una exposició molt didàctica. Hi aprens com a mínim dues coses: una, que en Monzó és escriptor; i dues, que li agraden els gintònics. Cal ressaltar l’esforç dels organitzadors per recrear el món d’aquest home: una barra de l’antic Zeleste, una barra de l’antic Bikini, una barra del bar Cèntric, una barra de l’Otto Sutz, una barra de l’Universal, una barra del bar Marcelino, una barra amb una barra de pa i un pot de maionesa Ybarra... Igual que Catalunya en miniatura, vaja! També és molt enriquidora tota la selecció d’objectes personals de l’escriptor que s’apleguen a l’exposició. Quina il·lusió poder veure el seu primer raspall de dents amb el tub de Colgate espremut! O el vestit de marineret amb què va fer la primera comunió! Que entranyable la seva col·lecció de nines de retallar! O les piles gastades del seu primer radiocaset, amb què preparava els seus primers monòlegs! Potser no calia, però, mostrar al gran públic els calçotets que portava el primer dia que va sortir a la tele ni el guix esberlat i autografiat per tots els seus companys de classe de quan es va trencar la tíbia als tretze anys. Tot i així, és una exposició que està bé. No us la perdeu! Nosaltres segurament també hi anirem.