28 de desembre 2009

UN JOC D'OUS

Cada vegada és més habitual que el jovent es dediqui, en festes assenyalades com la castanyada o el dia dels innocents, a esclafar ous pels carrers, per les façanes de les cases, als aparadors de les botigues, etc. Lluny d’aquelles persones amb una mentalitat més encarcarada que consideren aquesta manera d’actuar una gran aberració i una manca de sentit cívic, nosaltres creiem, seguint els dictats de Howard Gardner en el seu llibre Frames Of Mind, que una activitat com aquesta és molt positiva per als nois i noies en etapa formativa, ja que els ajuda a desenvolupar els diferents tipus d’intel·ligència:

- La intel·ligència visual-espacial: el jove treballa la capacitat de veure un ou a la ment, de manipular-lo i de tenir una idea realista de la seva mesura i característiques, en aquest cas el fàstic i la pudor que fa en esclafar-lo.

- La intel·ligència lògico-matemàtica: el jove ha de calcular la quantitat d’ous que necessita i saber convertir les unitats en dotzenes.

- Les intel·ligències intrapersonal i interpersonal: el jove s’ha d’escarrassar a tenir un bon autoconeixement (“sé que vull llançar ous”) i l'habilitat per relacionar-se amb els altres joves de la quadrilla (“voleu llançar ous amb mi?”).

- La intel·ligència lingüística: en anar a comprar els ous, el jove s’ha de comunicar verbalment amb la persona que ven, ha d’interpretar correctament missatges com “què vols, maco?” i ha de fer gala de la seva bona memòria recordant quantes dotzenes d’ous ha de comprar, segons ha acordat amb la seva quadrilla.

- La intel·ligència cinestèsica: el jove ha de posar a prova la seva habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri, indispensables per a un bon llançament de l’ou.

- La intel·ligència musical: el jove ha d’exercitar la seva capacitat de distingir bé el so que fa l’ou segons si s’esclafa contra una paret o contra una porta, segons la distància i la força de llançament, etc.

- La intel·ligència naturalística: el jove ha de saber distingir i classificar elements del medi natural; per exemple, que l’ou ve de la gallina (o era la gallina, que venia de l’ou?).

Cal, doncs, fomentar aquesta sana, noble i instructiva tradició per tal d’assegurar-nos que el nostre jovent progressi adequadament.

23 de desembre 2009

EL PESSEBRE ROCHER

Us desitgem un molt bon Nadal a tots!

21 de desembre 2009

LA PANDERETA DE LES SIS COPES

Després de les alegries que ens està donant el Barça últimament, és gairebé obligat que aquestes festes cantem les nadales amb l’acompanyament d’una pandereta com aquesta. L’hem comprat en un outlet i té un detall del tot inesperat, que ens mostra com n’arriba a ser de generós el destí.

Foto 1: pandereta (feu atenció allí on hi ha el dit petit!):




Foto 2: detall de la zona on hi ha el detall inesperat:


16 de desembre 2009

ORDENANT ELS PAPERS

Un amic d’una amiga d’un amic d’una amiga d’un amic d’un amic d’una amiga (la teoria dels set passos deu ser certa!) ens ha enviat aquesta carta. La reproduïm tal com l’hem rebuda:


Hola!

Perdona per no haver-te escrit ni trucat aquest últims dies, he estat molt liat, ordenant el rebost.

Tinc una pila de papers per classificar, ja saps... lo habitual, com tots.

Uff! AVUI HE POGUT ACABAR AMB TOT.

Estic tan content que vull que vegis com m’ha quedat!!

Una abraçada,

FELIX MILLET



13 de desembre 2009

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA: TENIM UNA IDEA


Això dels referèndums, nosaltres no ho veiem gaire clar: és una cosa que està bé, però és un camí massa lent i que no està gens clar que ens porti cap a la independència. Nosaltres tenim una idea que soluciona el tema en quinze dies tres setmanes. Vol un esforç de discreció i organització, però això al tarannà català li resulta fàcil.

La idea és: fem-nos tots andorrans. El pla d’acció és el següent:

1. Cada dia, uns quants catalans, el primer dia els que tenen el cognom amb A, el segon dia els de la B, i així anar fent -els W, X, Y i Z ho faran junts el mateix dia-, aniran a Andorra, s’hi compraran un pis, s’empadronaran i ja seran andorrans.

2. De pis només n’hi haurà un, que anirà passant dels uns als altres. Aquí és molt important que quan hom es vengui el pis no renunciï a la nacionalitat andorrana. A la que sí que renunciarem és a l’espanyola.

3. Ben aviat sis o set o vuit milions de catalans serem andorrans. Només pel gust de tenir el català com a única llengua i de no ser espanyols ja haurà valgut la pena.

4. No passaran ni tres dies que a Espanya s’adonaran que no recapten ni un euro d’impostos de Catalunya -els pagarem a Andorra- i que, en canvi, hi han de continuar invertint en infraestructures i serveis.

5. Després que a Espanya s’hauran adonat d’això, ens demanaran de genollons que proclamem la independència de Catalunya; si juguem bé les nostres cartes, encara ens donaran, a més a més, quatre quartos.

6. Visca Catalunya!

Quina bona idea, oi? Si a tots us sembla bé, demà ja podeu començar els de la A. I no cal que ens agraïu res: de què serveix tenir una bona idea, si no la comparteixes amb els altres?

08 de desembre 2009

QUÈ LI PASSA A EN GUARDIOLA?




Hem tornat del pont i ens hem trobat al Mundo Deportivo de l’altre dia una foto que ens ha deixat glaçats. Què li està passant, a en Guardiola? Llegim el titular que hi ha damunt la foto: “No se repetirá el juego de Jerez”. És que el mal joc el va afectar i en Guardiola se’ns esborra? A nosaltres ens agradaria més pensar, però, que aquesta difuminació, que aquest halo que mostra el seu rostre, que aquesta brillantor que sembla més pròpia d’una realitat paral·lela, podrien ser símptomes d’una santedat imminent! Havíem sentit a parlar d’en Guardiola com a futur president del Barça, o fins i tot de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, no ens hauríem pensat mai que tingués números per arribar a Papa de Roma!

03 de desembre 2009

L'IMPERI CATALÀ

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Destronyes a tothora com no ho sabia fer ningú,
o potser sí: ton pare, Jaume I el "Conqueridur".

Ara se’t busquen esdevenitlles,
com qualcú amagat llempixoneus,
amb l'endoscòpia tardarenca al sepulcre
al monestir de Santes Creus.

Pel tro no t’ho discuteixo,
doncs amb trenta-sis són trells acumulats
i no fou sinó llufans eixerits
que als quaranta-cinc vares marxar.

Ara és l’hora amics de la terra
lliuratges a tot dir,
que és Nostra aquesta serra,
no pensem només Sicilia conquerir.

El món és nostre
i els esperits postren el seu amor,
tal com t’ho demostren
els fills del comtat de Rosselló.

Enterrat com un emperador,
llit de pòrfir vermell egipci,
i si un bon embalsamador,
perquè ressalti el sacrifici.

L’imperi català doncs reneix
de les cendres de Pere el Gran,
digueu-li-ho al conseller
que ni de fotografies dignes en vol sentir parlar.