Avui us volem recomanar que visiteu l’exposició sobre la figura de Quim Monzó que hi ha al Centre d’Art Santa Mònica. Una exposició molt didàctica. Hi aprens com a mínim dues coses: una, que en Monzó és escriptor; i dues, que li agraden els gintònics. Cal ressaltar l’esforç dels organitzadors per recrear el món d’aquest home: una barra de l’antic Zeleste, una barra de l’antic Bikini, una barra del bar Cèntric, una barra de l’Otto Sutz, una barra de l’Universal, una barra del bar Marcelino, una barra amb una barra de pa i un pot de maionesa Ybarra... Igual que Catalunya en miniatura, vaja! També és molt enriquidora tota la selecció d’objectes personals de l’escriptor que s’apleguen a l’exposició. Quina il·lusió poder veure el seu primer raspall de dents amb el tub de Colgate espremut! O el vestit de marineret amb què va fer la primera comunió! Que entranyable la seva col·lecció de nines de retallar! O les piles gastades del seu primer radiocaset, amb què preparava els seus primers monòlegs! Potser no calia, però, mostrar al gran públic els calçotets que portava el primer dia que va sortir a la tele ni el guix esberlat i autografiat per tots els seus companys de classe de quan es va trencar la tíbia als tretze anys. Tot i així, és una exposició que està bé. No us la perdeu! Nosaltres segurament també hi anirem.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
04 de febrer 2010
27 de setembre 2009
CATALUNYA CANTA "TUNAI, TUNAI!"
Fotent país! vam estar ahir a Barcelona per saber de primera mà com va això de la connexió Catalunya-Suècia.
Resulta que, com que a Barcelona són festes, els de les cerveses Damm aprofiten per fer un concert, i el fan a la cantonada de casa seva, que deu ser el pitjor lloc per fer un concert, però si paguen ells, què els has de dir!, i enguany hi han convidat els barcelonins Manel i els suecs Billie The Vision i The Hives.
La connexió Catalunya-Suècia en realitat va ser centenars i milers de persones que anaven a sentir cantar “Tonight, tonight”, una Cançó que ni tan sols es diu així. La connexió Catalunya-Suècia en realitat va ser centenars i milers de persones fent-se el suec mentre els suecs Billie The Vision entonaven les seves primeres cançons i despertant de cop i volta quan van tocar La Cançó esperada. Quin esclat d’alegria! Quin ambient més xiroi i engrescador! Tots aquells que, fins aleshores, d’esquenes a l’escenari, xerraven amb els companys que si això que si allò, de sobte els veies en èxtasi taral·lejant “tunai, tunai” com si fos el virolai! I visca la verge Montserrat!
Això sí, després de La Cançó, ni Catalunya, ni Suècia, ni res: allò va ser la fugida d’Egipte!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
