A les empreses propietàries dels parcs Catalunya en Miniatura i Port Aventura se’ls ha encès una bombeta. No és que després d’estar una setmana a les fosques els hagin restablert el subministrament elèctric, no: és que han tingut una idea. Faran un nou parc temàtic que es dirà Neu-Cat. Sembla que s’ubicarà en algun indret de les comarques gironines. Alguns dels principals atractius del nou parc seran la muntanya russa construïda a base de torres d’alta tensió caigudes i doblegades, la terrorífica casa de les espelmes, el restaurant a les fosques i l’hotel Autopista, que en comptes d’habitacions tindrà cotxes per passar-hi la nit. Es veu que la setmana passada es va realitzar una prova pilot per allà l’Empordà que va causar sensació. I hem sabut que el patrocinador principal del parc serà Fecsa-Endesa.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris són cotxes que passen.... Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris són cotxes que passen.... Mostrar tots els missatges
16 de març 2010
04 de març 2010
L'APAGADA ANTOLÒGICA
En unes quantes poblacions catalanes, com ara Cadaqués, Tordera, Pernils de l'Empordà o Ultramort, s'han quedat sense tele. I no per culpa dels lladres de les màfies de l'est, no. És per culpa del Govern. Es veu que han tret el senyal analògic però que la TDT encara no arriba a tot arreu.
Ja s'han començat a notar els primers efectes. Els empresaris han constatat que els treballadors arriben més desperts a les fàbriques i produeixen més. Els funcionaris han començat a funcionar. Els alumnes d'institut porten els deures fets. I corren rumors que diuen que, tot i que costi de creure, s'està creant afició per la costura i l'alta literatura.
Les autoritats estan alarmadíssimes.
28 de gener 2010
LA CARTA D'EN MONTILLA
Com que en Montilla no vol que li posin un cementiri de residus nuclears a Ascó, es veu que li enviarà una carta al ministre espanyol d’indústria que té nom de majordom, en Sebastián. I aquest ja ha dit que té una gran curiositat per llegir-la. I com que no és qüestió ara de jugar al gat i a la rata amb la carteta dels nassos, que si la tinc però no te la deixo llegir, que si no la tinc ni la publiques, que si ases que si bèsties, nosaltres, que l’hem aconseguit gràcies als nostres contactes, la publiquem en exclusiva mundial. La carta, doncs, diu així:
Apreciado senyor Miguel Sebastián,
He hablado con unos cuantos catalanes y nos ha parecido que eso de Ascó no nos hace mucha gracia. No va a funcionar. Porque, ¿y la solidahilaridad, senyor ministro? ¿Que no ve usted que, una vez más, nos van a tener endibias a los catalanes? ¿Que no sabe usted que a nosotros siempre nos miran con lupa? Eso de tener un almacén tan gordo para nosotros solos, en Espanya no va a sentar bien. Fíjese, senyor ministro: al igual que todos los espanyoles gustan de repartirse los euros de los trabajadores catalanes, también gustarán de compartir los excrementos nucleares, que es una cosa que da mucho lustre. Por eso, hemos pensado que, más que un almacen gordo, estaría bien una pequeña urna en cada hogar espanyol. Una urna de paredes de cemento de metro y medio, por supuesto, que daría alegría al mueble del recibidor. E incluso vamos a ser más generosos que de habitual, y ya le digo ahora que los catalanes renunciamos a nuestras urnas correspondientes, no vaya a ser que l’asfaltaran o l’asfaltasen para Ceuta o Melilla.
Atentamente,
Josep Montilla, President de la Generalitat de Cataluña
Etiquetes de comentaris:
són cotxes que passen...
10 de gener 2010
LA MODA ÚTIL
Sempre s’ha acusat el món de la moda de frívol i insensible. Desfilades glamouroses, maniquís de talles impossibles, peces de roba que mai ningú tindrà els nassos de portar-les pel carrer... Sort que aquí a casa nostra som diferents. I és que una empresa catalana, Cotxe & Cabana, ha inventat el concepte de la moda útil. La idea que tenen aquesta gent és que una peça de roba sempre ha de tenir alguna altra utilitat que la de vestir. El primer article que han posat al mercat és un mocador de coll. Que, és clar, és més que un mocador. Gràcies a la seva composició, cinquanta per cent seda, seixanta per cent poliritiluterà i deu per cent glutamat sòdic, aquest mocador absorbeix la suor corporal i es transforma, a mesura que l’acumula, en una bufanda. Quan arribes a casa, l’escorres damunt un cassó, la deixes tota la nit amb una cabeça d’alls, i ja tens aigua per fer l’escudella. Genial, no?
16 de desembre 2009
ORDENANT ELS PAPERS
Un amic d’una amiga d’un amic d’una amiga d’un amic d’un amic d’una amiga (la teoria dels set passos deu ser certa!) ens ha enviat aquesta carta. La reproduïm tal com l’hem rebuda:
Hola!
Perdona per no haver-te escrit ni trucat aquest últims dies, he estat molt liat, ordenant el rebost.
Tinc una pila de papers per classificar, ja saps... lo habitual, com tots.
Uff! AVUI HE POGUT ACABAR AMB TOT.
Estic tan content que vull que vegis com m’ha quedat!!
Una abraçada,
FELIX MILLET
Etiquetes de comentaris:
són cotxes que passen...
29 de novembre 2009
ADHESIONS A L’EDITORIAL “LA DIGNITAT DE CATALUNYA”
La iniciativa conjunta de dotze diaris catalans no para de rebre suports. D'entre les últimes entitats i associacions que s’hi han adherit destaquem per la seva significació en la vida cultural del país:
· Associació de persones amb una “z” al cognom.
· Confraria d’entusiastes de la ziga-zaga.
· Associació de desitjosos de l’Scarlett Johanson.
· Lliga de defensors del mosquit tigre.
· Associació de clientes del bar dels avis d’Andrés Iniesta a Fuentealbilla.
· Club de fans de la Terremoto de Alcorcón.
· Associació de iaies i avis d’alumnes (AIAA) de l’Escola Pia.
· Penya barcelonista i madridista “Tots junts fem pinya” de Sant Feliu de Llobregat.
· Associació d’homes de Palafolls.
· Cineclub “Pajares & Esteso” de Premià de Mar.
· Associació d’actors i actrius catalans agreujats per no haver treballat en la pel·lícula de Woody Allen.
· Club d’amiguetes del macramé de Santa Margarida i Els Monjos.
· Associació "Sense Ànima" en defensa que la Bibiana Ballbè no es faci tant la simpàtica (que ja fa temps que cansa).
Etiquetes de comentaris:
són cotxes que passen...
26 de novembre 2009
LA DIGNITAT DE CATALUNYA
Llegim a l’edició digital del diari El Mundo, a propòsit de l’editorial conjunt dels diaris catalans, que “es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio”. No en tenen ni idea! Que és impossible, diuen? Doncs nosaltres els demostrarem que no ho és. Nosaltres podem dir més falsedats malintencionades en menys espai. Atenció:
"El rei d’Espanya i les seves dues-centes millors concubines tornen d’un viatge de plaer subvencionat pel diari El Mundo. L’Aznar menja iogurts caducats. Cristòfor Colom era madrileny i, a més d’Amèrica, va descobrir Andorra. El director de El Mundo pixa assegut. El Real Madrid juga molt bé a futbol. Gràcies a l’Aznar i els seus sequaços, a Espanya els catalans som molt estimats. En Cristiano Ronaldo és pobre. En Florentino Pérez, que també és pobre, pixa assegut. José Antonio Primo de Rivera, que també pixava assegut, va inventar el tergal que ara s’usa per fer senyeres. El Tribunal Constitucional és un òrgan independent format per persones que en cap moment anteposen els interessos partidistes al bon compliment de la seva tasca. L’Alicia Sánchez-Camacho no pixa asseguda."
08 de novembre 2009
LES VACANCES ESCOLARS
Últimament s’ha parlat molt de la denominació de les vacances escolars. Tot va començar amb la proposta del Consell Escolar de Catalunya de canviar els noms de les vacances de Nadal i de Setmana Santa pels de vacances d’Hivern i de Primavera respectivament. Una proposta que ha generat un gran debat en la societat.
Nosaltres creiem que el Consell Escolar de Catalunya té més raó que un sant. Perdó, volíem dir que té més raó que un laic bona persona. Pensem que el que diuen hauria d’anar a missa. Perdó, volíem dir que el que diuen hauria d’anar a un pregó de l’alcalde. Això del Nadal i de la Setmana Santa la gent que viu a Catalunya ja no sap de què va.
Ara bé: pensem que les alternatives que han proposat són insulses i no defineixen amb prou claredat el sentit de les vacances. S’ha de buscar noms que tothom entengui i senti com a seus. Per exemple, les vacances de Nadal es podrien anomenar vacances de la Compra Compulsiva, vacances d’Estem Farts de les Reunions Familiars o vacances de l’Esquí. I les vacances de Setmana Santa es podrien dir vacances del Campi-Qui-Pugui, vacances de les Retencions al Peatge de Martorell o vacances del Tortell i la Mona.
Per acontentar a tothom, catòlics i no catòlics, també podríem parlar de les vacances de Vés A Cagar, Tio! (amb accent tancat a la “o” o no, a gust del consumidor) i de les vacances del Pelegrinatge a la Costa.
Però pensem que encara seria més bona idea buscar patrocinadors disposats a contribuir econòmicament a la millora de l’ensenyament a Catalunya, que prou falta que fa. Aleshores podríem gaudir, per exemple, d’unes vacances El Corte Inglés o d’unes vacances Acesa-Abertis.
Nosaltres creiem que el Consell Escolar de Catalunya té més raó que un sant. Perdó, volíem dir que té més raó que un laic bona persona. Pensem que el que diuen hauria d’anar a missa. Perdó, volíem dir que el que diuen hauria d’anar a un pregó de l’alcalde. Això del Nadal i de la Setmana Santa la gent que viu a Catalunya ja no sap de què va.
Ara bé: pensem que les alternatives que han proposat són insulses i no defineixen amb prou claredat el sentit de les vacances. S’ha de buscar noms que tothom entengui i senti com a seus. Per exemple, les vacances de Nadal es podrien anomenar vacances de la Compra Compulsiva, vacances d’Estem Farts de les Reunions Familiars o vacances de l’Esquí. I les vacances de Setmana Santa es podrien dir vacances del Campi-Qui-Pugui, vacances de les Retencions al Peatge de Martorell o vacances del Tortell i la Mona.
Per acontentar a tothom, catòlics i no catòlics, també podríem parlar de les vacances de Vés A Cagar, Tio! (amb accent tancat a la “o” o no, a gust del consumidor) i de les vacances del Pelegrinatge a la Costa.
Però pensem que encara seria més bona idea buscar patrocinadors disposats a contribuir econòmicament a la millora de l’ensenyament a Catalunya, que prou falta que fa. Aleshores podríem gaudir, per exemple, d’unes vacances El Corte Inglés o d’unes vacances Acesa-Abertis.
Etiquetes de comentaris:
són cotxes que passen...
01 de novembre 2009
TOTA LA VERITAT SOBRE EL CAS PRETÒRIA (II): ELS IMPUTATS
Gent que hi entén ens ha informat de tota la veritat sobre els implicats en el cas Pretòria. Aquests són els resultats:
En Muñoz. Propietari del Bar Tomeu, on es reunien il·lícitament tots els acusats. L’assessorava el seu cosí Julián, que també tenia un bar a Marbella.
En Luigi. No és italià, però li agrada molt la pasta i es va formar a Sicília. Allí va aprendre el valor de l’amistat i de la companyonia.
En Dobarco i en Vela. Mariners experimentats, es van fer amics al club nàutic de Llavaneres. Eren els encarregats de dur -per mar, evidentment- els cèntims cap a les illes Jersei. Una vegada es van equivocar i van arribar a les illes Samarreta.
En Marcià Alamerda. El membre més estrany de la trama. Acusat de ser un cap verd. Quan se’n va anar de la Generalitat, en Pujol li va dir: “Marcià, a la merda”. Quan el va enviar a Soto del Real, en Garzón li va dir: “Marcià, a la merda”.
En Prenafeta. A col·legi els nens li deien Frena-Peta. A l’institut era conegut per Pren-Amfeta. Quan era a la Generalitat, va fer fora en Tarradellas perquè a les pizzes no hi posava formatge feta.
En Casamitjana. Un home gris. Arrossega un trauma familiar degut al cognom. De petit, a casa seva li van inculcar que no s’havia de conformar amb la casa mitjana i que havia de fer la Casa Gran. En Garzón opina que s’ha passat.
En Singla. President de la immobiliària Proinosa, que quan va perdre la “P” amenaçava ruïna. Els seus empleats li deien “porc singlar”. No va tenir més remei que singlar amb en Dobarco i en Vela cap a Jersei.
Etiquetes de comentaris:
són cotxes que passen...
30 d’octubre 2009
TOTA LA VERITAT SOBRE EL CAS PRETÒRIA (I)
Pobra gent! Segons llegíem ahir a El Periódico, els detinguts pel cas Pretòria es van haver de conformar amb un entrepà de pernil i aigua per sopar. No hi ha dret. S’han perdut les maneres. Què és això de tractar uns membres de l’alta burgesia catalana, gent que han fet tant per a l’enriquiment del país, gent d’upa, vaja, com si fossin vulgars xorissos immigrants i droggoaddictes! Un entrepà de pernil! Que segur que no era ibèric! I aigua! Que segur que no era Solán de Cabras! No hi ha dret.
No ens estranya que davant d’aquests abusos la societat civil reaccioni. Es veu que l’associació de veïns del Turó Parc estan recollint firmes per demanar que els imputats, en comptes d’estar detinguts als calabossos, s’estiguin entretinguts en una habitació del Ritz. Mentrestant, la Fundació Thyssen-Bornemisza ha organitzat una exposició dels quadres de la senyora de Macià Alavedra, que es diu Malfeito (la senyora, no els quadres), amb la intenció de recaptar fons perquè aquests pròxims dies els detinguts puguin sopar llagosta o una mica de caviar del Volga, regat amb un bon Moët Chandon. Això sí: ja cal que s’afanyin a vendre de pressa els quadres, que són d’una mena estranya que es veu que perden molt, que no sabem si és que són biodegradables o què, però quan en Macià governava valien milers d’euros i ara no se’n paguen quatre xavos.
18 d’octubre 2009
PROESES
El president d’Esquerra i candidat a President de la Generalitat a les eleccions del 2010, Joan Puigcercós, ha fet el cim del Puigmal, i ha estrenat així una nova manera de fer campanya.
Perquè si en PUIGcercós puja al PUIGmal, els seus contrincants, que no baden, no volen ser menys i ja han anunciat proeses variades del mateix estil. Així, en MONTilla anirà a MONTserrat de genollons, en MAS nedarà fins a MASsachussets, i l’HERRera pujarà amb bicicleta l’alt d’HERRagudo, que només té 1076 metres d’altitud, però és que al pobre l’acaben d’operar d’una HÈRRnia.
La CAMatx anirà de CÀMping.
Perquè si en PUIGcercós puja al PUIGmal, els seus contrincants, que no baden, no volen ser menys i ja han anunciat proeses variades del mateix estil. Així, en MONTilla anirà a MONTserrat de genollons, en MAS nedarà fins a MASsachussets, i l’HERRera pujarà amb bicicleta l’alt d’HERRagudo, que només té 1076 metres d’altitud, però és que al pobre l’acaben d’operar d’una HÈRRnia.
La CAMatx anirà de CÀMping.
Etiquetes de comentaris:
són cotxes que passen...
17 d’octubre 2009
ENGEGAR EL VENTILADOR
En Colomines és un home dur, com els d’abans. Com en John Wayne o en Clint Eastwood. D’aquells que ja no en queden. Des que la reina d’Anglaterra va amenaçar de posar-se el barret amb flors fúcsies, que no es veia una cosa igual. Segons els diaris d’avui, el director de la Fundació Trias Fargas va amenaçar ahir d’engegar el ventilador. Colomines, home! Vols dir que ara és el moment? Justament ara que ha arribat el fred? Vas tard, Colomines! Haver-hi pensat el juliol o l’agost, amb aquella calda que fotia! Vols dir que és ecològic, engegar ara el ventilador? Colomines, home! Que no veus que els virus de la grip A circularan amb molta més alegria i que, cosa encara més greu, els teus companys de partit aniran tot el dia despentinats? Colomines: tingues seny! Que darrera d’una amenaça com “engegaré el ventilador” en poden venir d’altres com “passaré la baieta” o “sortiré a comprar el pa”! I això Catalunya “no s’ho pot permitir”, que diu aquell.
14 d’octubre 2009
EL NOM FA LA COSA
El pla de fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona està pràcticament fet. Només falta el nom de l’entitat resultant. Quin dilema!
Sempre es pot recórrer a l’acrònim. Aquí surten propostes tan suculentes com MANTACAT (i podrien regalar polvorons per Nadal) o, si ho agafes pel darrera, NASANYA (i, llavors, que regalin pizzes per Sant Jordi); picant una mica d’aquí una mica d’allà tindríem CATMANGONA, que per a una entitat d’estalvis, però, és un nom massa explícit.
A nosaltres ens sembla que la solució de l’acrònim ja està molt vista. No seria més maco batejar l’entitat amb el nom d’un personatge il·lustre del món de les economies? Què us sembla, aquest?: Caixa Fèlix Millet de Pensions per a la Vellesa i d’Estranquis. Fa patxoca, oi?
Una proposta més radical consistiria a qüestionar el terme “caixa”. En aquest sentit, se’ns acut que, si un casal és una casa gran, de la unió de tres caixes en surt una caixa gran, o sigui, un queixal. I com que es tracta d’un queixal marcadament català, fot-li Queixal del Seny i quedes com un Senyor de Barcelona.
I encara podem anar més enllà. Si hi ha grups de música que es diuen Antònia Font o Manel i bé que triomfen, per què una entitat d’estalvis no es pot dir, per exemple, Llorenç o Eusèbia?
19 de setembre 2009
LA CAMATX ÉS "TOO MUCH"
Felicitem la senyora Alicia Sánchez-Camacho, que ha estat proclamada candidata del PPC a la Generalitat de Catalunya. Per primera vegada, diuen, una dona aspira a ser la presidenta de tots els catalans.
Se li ha girat feina, a aquesta noia de Blanes (que de la merda en fan campanes). Li caldrà una bona campanya (no pas campana) de màrqueting. Pel que fa a les fotos, no patim: nosaltres la trobem sempre molt mona. Una altra cosa és el cognom. Els nostres presidents sempre han lluït uns cognoms ben de la terra: Pujol, Maragall, Mont Illa... En aquest sentit, Sánchez-Camacho és una mica fort. Nosaltres proposem que ho suavitzi una mica canviant Camacho, que té unes rimes molt lletges, per Camatx.
Això li anirà molt bé de cara als eslògans electorals: “Sóc la Camatx: veureu que bé ho faig”, “Aquest matx, per a la Camatx”, “Camatx al despatx”, “Camatx no és gavatx!”... El nostre preferit: “La Camatx és too much”.
14 de setembre 2009
QUI CANTA ELS SEUS MALS ESPANTA
Hem trobat molt interessant el fet que els grups falangistes que diumenge van visitar Arenys de Munt fossin rebuts i acompanyats per un grup de ciutadans cantant "Els Segadors". Que en són, de la gresca, aquests d’Arenys de Munt! De ben segur que quan visitin la població un grup de seguidors espanyolistes els cantaran l’himne del Barça, quan hi vagin els de l’Imserso entonaran "Es una lata el trabajar", i quan arribin els turistes japonesos els rebran amb el famós "Chinita tú, chinito yo".
Etiquetes de comentaris:
són cotxes que passen...
13 de setembre 2009
ARENYS DE MUNT DECLARA LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Llargues cues per votar, una enorme expectació a tot Catalunya i, finalment, el poble d’Arenys de Munt ha votat que sí. Un dia històric. Passades les onze del vespre, l'alcalde de la població, Carles Móra, ha proclamat la independència de Catalunya. Arenys de Munt és la capital de la nova nació lliure, que ja ha demanat el seu ingrés a l’ONU, la UE, la Commonwealth i la SÄPO. Móra serà investit president la setmana que ve. Ha demanat si podia ser rei, però els del seu partit li han dit que no. La Generalitat i el Parlament es traslladaran en breu a Arenys de Munt (provisionalment, els ubicaran a la riera). Gent ben informada ens ha fet saber que s’està estudiant també el trasllat a la nova capital de la Sagrada Família i el camp del Barça. Potser es farà un referèndum per decidir-ho. Per cert, la Diada Nacional de Catalunya passa de l’11 de setembre al 13 (enguany, com que ha caigut en diumenge, dilluns 14 és festa). Visca Catalunya!
11 de setembre 2009
AGENDA DE LA DIADA
Perquè no us atabaleu davant la ingent oferta lúdica i cultural que hi ha arreu del país per celebrar l’onze de setembre, us proposem una acurada selecció d’alguns dels actes que ens semblen més significatius. Bona diada!
10 h - Palafolls (Piscines municipals): Recital de poesia patriòtica catalana a càrrec de les foques del Marineland.
11 h - Barberà del Vallès (Plaça d’Espanya): Ofrena floral i ballada de sardanes al monument de Floquet de Neu. El grup municipal del PP ja ha dit que no hi assistirà.
12 h - Barcelona (Rambles): Convocatòria per a intentar aconseguir el rècord Guiness de gent cantant “Els Segadors” mentre ballen a l’estil Michael Jackson.
13 h - Barcelona (Fossar de les Moreres): Concert d’Isabel Pantoja. Repertori: “Ai, ai, ai, el virolai!”, “M’han robat es meu carro (Mercedes)”, “Marineret de lluços”, “Jo sóc aqueixa que trabaix a la Caixa”, “La mar bella” i altres èxits d’aquesta flamenca.
16 h - Vic (Plaça de la Càmera del Temps de TV3): XVIII Concurs de llançament de botifarra. Modalitat A: amb seques. Modalitat B: sense seques.
17 h - Malgrat de Mar (Plaça de Missa): Torneig social de petanca (s’ha de tenir boles per participar-hi). Presentarà l’acte el molt honorable president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley.
18 h - Girona (Passeig de la Devesa): Manifestació pacífica sota el lema “Volem ser una miqueta independents (si pot ser i no molesta a ningú)”. L’encapçalarà un que es diu Pere i és autònom. Esperem que a la Mari Pau Huguet li sembli bé.
Tot el dia - Arenys de Munt (riera): Ball de bastons.
Etiquetes de comentaris:
són cotxes que passen...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
















