EN CATALÀ I EN 3D

Mireu la cartellera de cinema i feu l’exercici de buscar una pel·lícula que es pugui veure en català i en 3D. O sigui: les dues coses alhora. Impossible. No n’hi ha.

I per què no n’hi ha? No se sap. Precisem: tothom a qui hem preguntat no en té ni idea. Per això el nostre equip d’investigadors s’han estat esprement el cervell una estona i han arribat a les següents conclusions:

1. És possible que “català” i “3D” siguin conceptes incompatibles, com “escoltar la ràdio” i “que passi un exèrcit de trenta-tres mil piconadores en acció pel carrer de casa”.

2. Com que el cinema en català el patrocina el club TresC, és natural que no pugui ser en TresD.

3. Pot ser que les sales d’exhibició tinguin por dels seus clients. Si hi ha molta gent que es queixa de mala manera després d’haver entrat, sense adonar-se’n, en una sala en què es projecta una pel·lícula en català, imagineu-vos si haguessin de sentir el català en 3D! Cremarien el cinema!

4. El més probable és, però, que la Geli ho hagi prohibit. Quan un català de pro vol veure una pel·lícula en ídem, ha de fer un esforç titànic, com per exemple anar de Malgrat de Mar a Girona (de genollons o no). La satisfacció que té després, però, és gairebé orgàstica. I la consellera té por dels efectes multiplicadors que podria causar el 3D en el grau de satisfacció de l’usuari, i pateix que no se li omplissin els hospitals de catalans sobreexcitats.

LA CATALUNYA PLURILINGÜE

És de lloar la tasca dels diferents governs democràtics de Catalunya en relació a la integració lingüística dels immigrants. Ho reconeix fins i tot l’aspirant a presidenta Alicia Sánchez-Camatx, que aquest matí deia a RAC1: “No he trobat [a Catalunya] ningú que no entengui el català”. De fet, a nosaltres ens passa una cosa semblant amb el japonès: no hem trobat, a Catalunya, ningú que no ens entengui quan parlem aquesta llengua. Ves que no sigui perquè no la parlem mai!

VA DE SUBTÍTOLS

Ens morim de ganes de veure Tres dies en família, la pel·lícula de Mar Coll premiada al Festival de Cine de Màlaga. Hem consultat la cartellera i hem vist que encara la fan a Barcelona, en versió en català subtitulada en castellà.

Primer ens hem alarmat: ningú a Barcelona entén el català, que fan falta els subtítols en castellà? La nostra alarma ha esdevingut sorpresa quan gent que està a l’aguait ens ha informat que es tracta d’una moda, que a París ja fa temps que s’hi projecta cinema francès subtitulant en anglès i a Londres cinema anglès subtitulat en americà del nord, que es veu que ho fan perquè la gent aprengui idiomes. Aquí la sorpresa s’ha convertit en incredulitat: ningú a Barcelona sap castellà? Aquesta sí que és bona! Sí que han anat a menos, aquests de Can Fanga! Al nostre poble, que som gent culta, tothom el parla de primera, el castellà!

Finalment, estem esperançats. De ben segur que ara als cinemes de Madrid subtitularan en català les pel·lícules espanyoles. És maco, això! Serà d’aquesta manera que els de la capital d'Espanya ens comprendran i ens arribaran a estimar. I quin goig que serà arribar a Madrid i que, hospitalàriament, tothom et parli en català!

En definitiva, anirem contents a veure la pel·lícula de la Mar.