ELS AEROPORTS CATALANS

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Som sirguells de baixa estima,

malgrat enfilin els cels germans.

L’Eyjafjalla, rei de la vulcanologia,

ens regala ara tones de material ejectat.

No serà el mateix anar a Mallorca,

mai Islàndia no havia paralitzat tant.

Connexionant l’Atlàntic amb la nostra porta,

els núvols de cendra ens estan marejant.

És el caos aeri motiu de sofrença,

ara nèst sumist el vell bell desglaç,

i les mègoles delluiren partença,

fregores els avions pels xerrics parcàs.

Potser ja ha canviat la meteorologia,

o potser tot ha recomençat,

és per ixó qu’escric resumia,

la llorença dels aeroports catalans.

Així doncs que aquest moviment sísmic

refregeixi els cerclallols,

en forma d’hil·lacions modèlics,

per tranquil·litzar els nostres estimats merallons.

EL NOU SABÓ D'OLIVA

L'empresa catalana Rilanja, amb seu a L'Espluga Calba, ha posat al mercat un nou sabó de mans, que ha anomenat Cremeseife, com el ball d'ases i galledes que fan per Festa Major. La particularitat d'aquest sabó és que està fet amb una varietat d'oliva, l'olive, pròpia d'aquelles terres, i que es caracteritza perquè creix de l'arbre ja sense pinyol. Mentrestant, Rilanja ja està experimentant amb unes oliveres que donen olives farcides de pebrot i d'anxova de cara a l'elaboració de noves varietats de sabó.

EN CATALÀ I EN 3D

Mireu la cartellera de cinema i feu l’exercici de buscar una pel·lícula que es pugui veure en català i en 3D. O sigui: les dues coses alhora. Impossible. No n’hi ha.

I per què no n’hi ha? No se sap. Precisem: tothom a qui hem preguntat no en té ni idea. Per això el nostre equip d’investigadors s’han estat esprement el cervell una estona i han arribat a les següents conclusions:

1. És possible que “català” i “3D” siguin conceptes incompatibles, com “escoltar la ràdio” i “que passi un exèrcit de trenta-tres mil piconadores en acció pel carrer de casa”.

2. Com que el cinema en català el patrocina el club TresC, és natural que no pugui ser en TresD.

3. Pot ser que les sales d’exhibició tinguin por dels seus clients. Si hi ha molta gent que es queixa de mala manera després d’haver entrat, sense adonar-se’n, en una sala en què es projecta una pel·lícula en català, imagineu-vos si haguessin de sentir el català en 3D! Cremarien el cinema!

4. El més probable és, però, que la Geli ho hagi prohibit. Quan un català de pro vol veure una pel·lícula en ídem, ha de fer un esforç titànic, com per exemple anar de Malgrat de Mar a Girona (de genollons o no). La satisfacció que té després, però, és gairebé orgàstica. I la consellera té por dels efectes multiplicadors que podria causar el 3D en el grau de satisfacció de l’usuari, i pateix que no se li omplissin els hospitals de catalans sobreexcitats.

NEU-CAT

A les empreses propietàries dels parcs Catalunya en Miniatura i Port Aventura se’ls ha encès una bombeta. No és que després d’estar una setmana a les fosques els hagin restablert el subministrament elèctric, no: és que han tingut una idea. Faran un nou parc temàtic que es dirà Neu-Cat. Sembla que s’ubicarà en algun indret de les comarques gironines. Alguns dels principals atractius del nou parc seran la muntanya russa construïda a base de torres d’alta tensió caigudes i doblegades, la terrorífica casa de les espelmes, el restaurant a les fosques i l’hotel Autopista, que en comptes d’habitacions tindrà cotxes per passar-hi la nit. Es veu que la setmana passada es va realitzar una prova pilot per allà l’Empordà que va causar sensació. I hem sabut que el patrocinador principal del parc serà Fecsa-Endesa.

L'APAGADA ANTOLÒGICA

En unes quantes poblacions catalanes, com ara Cadaqués, Tordera, Pernils de l'Empordà o Ultramort, s'han quedat sense tele. I no per culpa dels lladres de les màfies de l'est, no. És per culpa del Govern. Es veu que han tret el senyal analògic però que la TDT encara no arriba a tot arreu.

Ja s'han començat a notar els primers efectes. Els empresaris han constatat que els treballadors arriben més desperts a les fàbriques i produeixen més. Els funcionaris han començat a funcionar. Els alumnes d'institut porten els deures fets. I corren rumors que diuen que, tot i que costi de creure, s'està creant afició per la costura i l'alta literatura.

Les autoritats estan alarmadíssimes.

BALCÓ MONUMENTAL

Hem estat de cap de setmana a les comarques d’Osona i el Ripollès. Quina meravella, el monestir de Ripoll! Quines vaques pasturant pels prats del Pla de Besora! Quines coques, les del forn de Vidrà! Quines vistes des del santuari de Bellmunt! I quins salts d’aigua! I quins àpats, els de l’hostal Serrasolsas!

I quins balcons, els de Montesquiu!

VEGUERIES: LA NOSTRA PROPOSTA

Quin follon, això de les vegueries! Que si els de la Vall d’Aran no volen ser de les Terres de l’Ebre, que si Lleida vol ser capital del Camp de Tarragona, que si el formatge és més barat a Andorra... I embolica que fa fort. I tot per mandra. Per mandra d’aquests funcionaris que fan sis vegueries i abans de la setena ja han de descansar com si fossin Nostro Senyor. Sort que nosaltros, que no tenim un os a l’esquena, hem posat fil a l’agulla i, bitllo-bitllo, ens han sortit 946 vegueries! I prou de baralles i tothom content!

NO ESTÀ BÉ!

No està bé, això que fa aquest noi. Primer va trencant els nassos dels rivals i després s’excusa dient que és que són baixets, en comptes de demanar perdó. I vinga fer el ploricó, ell i tot el madridisme. I vinga a intentar-ho tot per tal que li treguin el càstig. I quan diem tot, volem dir TOT.

Foto: AFP / Pierre Philippe Marcou

Això els del Barça no ho farien mai! Vaja, que no ens imaginem en Messi rebolcant-se amb la Sánchez-Camatx...

MONZÓ: L'EXPOSICIÓ

Avui us volem recomanar que visiteu l’exposició sobre la figura de Quim Monzó que hi ha al Centre d’Art Santa Mònica. Una exposició molt didàctica. Hi aprens com a mínim dues coses: una, que en Monzó és escriptor; i dues, que li agraden els gintònics. Cal ressaltar l’esforç dels organitzadors per recrear el món d’aquest home: una barra de l’antic Zeleste, una barra de l’antic Bikini, una barra del bar Cèntric, una barra de l’Otto Sutz, una barra de l’Universal, una barra del bar Marcelino, una barra amb una barra de pa i un pot de maionesa Ybarra... Igual que Catalunya en miniatura, vaja! També és molt enriquidora tota la selecció d’objectes personals de l’escriptor que s’apleguen a l’exposició. Quina il·lusió poder veure el seu primer raspall de dents amb el tub de Colgate espremut! O el vestit de marineret amb què va fer la primera comunió! Que entranyable la seva col·lecció de nines de retallar! O les piles gastades del seu primer radiocaset, amb què preparava els seus primers monòlegs! Potser no calia, però, mostrar al gran públic els calçotets que portava el primer dia que va sortir a la tele ni el guix esberlat i autografiat per tots els seus companys de classe de quan es va trencar la tíbia als tretze anys. Tot i així, és una exposició que està bé. No us la perdeu! Nosaltres segurament també hi anirem.

LA CARTA D'EN MONTILLA

Com que en Montilla no vol que li posin un cementiri de residus nuclears a Ascó, es veu que li enviarà una carta al ministre espanyol d’indústria que té nom de majordom, en Sebastián. I aquest ja ha dit que té una gran curiositat per llegir-la. I com que no és qüestió ara de jugar al gat i a la rata amb la carteta dels nassos, que si la tinc però no te la deixo llegir, que si no la tinc ni la publiques, que si ases que si bèsties, nosaltres, que l’hem aconseguit gràcies als nostres contactes, la publiquem en exclusiva mundial. La carta, doncs, diu així:

Apreciado senyor Miguel Sebastián,

He hablado con unos cuantos catalanes y nos ha parecido que eso de Ascó no nos hace mucha gracia. No va a funcionar. Porque, ¿y la solidahilaridad, senyor ministro? ¿Que no ve usted que, una vez más, nos van a tener endibias a los catalanes? ¿Que no sabe usted que a nosotros siempre nos miran con lupa? Eso de tener un almacén tan gordo para nosotros solos, en Espanya no va a sentar bien. Fíjese, senyor ministro: al igual que todos los espanyoles gustan de repartirse los euros de los trabajadores catalanes, también gustarán de compartir los excrementos nucleares, que es una cosa que da mucho lustre. Por eso, hemos pensado que, más que un almacen gordo, estaría bien una pequeña urna en cada hogar espanyol. Una urna de paredes de cemento de metro y medio, por supuesto, que daría alegría al mueble del recibidor. E incluso vamos a ser más generosos que de habitual, y ya le digo ahora que los catalanes renunciamos a nuestras urnas correspondientes, no vaya a ser que l’asfaltaran o l’asfaltasen para Ceuta o Melilla.

Atentamente,

Josep Montilla, President de la Generalitat de Cataluña