25 d’abril 2010

ELS AEROPORTS CATALANS

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell


Som sirguells de baixa estima,
malgrat enfilin els cels germans.
L’Eyjafjalla, rei de la vulcanologia,
ens regala ara tones de material ejectat.

No serà el mateix anar a Mallorca,
mai Islàndia no havia paralitzat tant.
Connexionant l’Atlàntic amb la nostra porta,
els núvols de cendra ens estan marejant.

És el caos aeri motiu de sofrença,
ara nèst sumist el vell bell desglaç,
i les mègoles delluiren partença,
fregores els avions pels xerrics parcàs.

Potser ja ha canviat la meteorologia,
o potser tot ha recomençat,
és per ixó qu’escric resumia,
la llorença dels aeroports catalans.

Així doncs que aquest moviment sísmic
refregeixi els cerclallols,
en forma d’hil·lacions modèlics,
per tranquil·litzar els nostres estimats merallons.

1 comentari:

Marieta Voladora ha dit...

Eho! ja no hi ha més posts? ho trobem a faltar!