Un poema d'en Nutjú de Can Farnell
Ni com Morull ni com Millet,
aquest és un cas molt confús,
però no hi ha sorellut indret,
on amagar els caps tan molsuts.
Seres aixalada aquesta terra,
com a pàtria mal flugrada,
que sa musa s'ho manega,
i els calers prenen airada.
Sucs de moll!
Flocs de glaç!
Viure sense fer soroll,
al Palau del surrenyal!
Marriqueixes ara esperen,
i no globen ses mixones,
no espereu dels arbres noves meres,
ni que les antigues siguin més bones.
Ai, ai, ai, noi,
que n'ets de paneit,
pensaves quedar-te cofoi,
i la Fundació t'ha donat el remei.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada