Un poema d'en Nutjú de Can Farnell
Destronyes a tothora com no ho sabia fer ningú,
o potser sí: ton pare, Jaume I el "Conqueridur".
Ara se’t busquen esdevenitlles,
com qualcú amagat llempixoneus,
amb l'endoscòpia tardarenca al sepulcre
al monestir de Santes Creus.
Pel tro no t’ho discuteixo,
doncs amb trenta-sis són trells acumulats
i no fou sinó llufans eixerits
que als quaranta-cinc vares marxar.
Ara és l’hora amics de la terra
lliuratges a tot dir,
que és Nostra aquesta serra,
no pensem només Sicilia conquerir.
El món és nostre
i els esperits postren el seu amor,
tal com t’ho demostren
els fills del comtat de Rosselló.
Enterrat com un emperador,
llit de pòrfir vermell egipci,
i si un bon embalsamador,
perquè ressalti el sacrifici.
L’imperi català doncs reneix
de les cendres de Pere el Gran,
digueu-li-ho al conseller
que ni de fotografies dignes en vol sentir parlar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada