Avui us volem recomanar que visiteu l’exposició sobre la figura de Quim Monzó que hi ha al Centre d’Art Santa Mònica. Una exposició molt didàctica. Hi aprens com a mínim dues coses: una, que en Monzó és escriptor; i dues, que li agraden els gintònics. Cal ressaltar l’esforç dels organitzadors per recrear el món d’aquest home: una barra de l’antic Zeleste, una barra de l’antic Bikini, una barra del bar Cèntric, una barra de l’Otto Sutz, una barra de l’Universal, una barra del bar Marcelino, una barra amb una barra de pa i un pot de maionesa Ybarra... Igual que Catalunya en miniatura, vaja! També és molt enriquidora tota la selecció d’objectes personals de l’escriptor que s’apleguen a l’exposició. Quina il·lusió poder veure el seu primer raspall de dents amb el tub de Colgate espremut! O el vestit de marineret amb què va fer la primera comunió! Que entranyable la seva col·lecció de nines de retallar! O les piles gastades del seu primer radiocaset, amb què preparava els seus primers monòlegs! Potser no calia, però, mostrar al gran públic els calçotets que portava el primer dia que va sortir a la tele ni el guix esberlat i autografiat per tots els seus companys de classe de quan es va trencar la tíbia als tretze anys. Tot i així, és una exposició que està bé. No us la perdeu! Nosaltres segurament també hi anirem.
04 de febrer 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
HI aniré!, penso en calent. A mida que em vaig refredant l'ànim em pregunto: i què es pot exposar, d'un escriptor? em veia a mi mateixa llegint contes de Monzó amb el nas enganxat a un metacrilat grandiós, amb el conte en català, castellà i anglès. I sales i més sales amb metracilats impresos de contes. Llavors m'ho vaig repensar, d'anar-hi. Ara, si el que hi ha són barres de bar, home, potser val la pena!
Grandiós Monzó, tens raó. Fa temps que friso per recuperar i escoltar de nou el venerat programa radiofónic "El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico" compartint micro amb els mestres Barnils i Vendrell. Algú sap si existeix una gravació abastable dels programes emesos cap allà l'any 1984?
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada