ADHESIONS A L’EDITORIAL “LA DIGNITAT DE CATALUNYA”

La iniciativa conjunta de dotze diaris catalans no para de rebre suports. D'entre les últimes entitats i associacions que s’hi han adherit destaquem per la seva significació en la vida cultural del país:

· Associació de persones amb una “z” al cognom.
· Confraria d’entusiastes de la ziga-zaga.
· Associació de desitjosos de l’Scarlett Johanson.
· Lliga de defensors del mosquit tigre.
· Associació de clientes del bar dels avis d’Andrés Iniesta a Fuentealbilla.
· Club de fans de la Terremoto de Alcorcón.
· Associació de iaies i avis d’alumnes (AIAA) de l’Escola Pia.
· Penya barcelonista i madridista “Tots junts fem pinya” de Sant Feliu de Llobregat.
· Associació d’homes de Palafolls.
· Cineclub “Pajares & Esteso” de Premià de Mar.
· Associació d’actors i actrius catalans agreujats per no haver treballat en la pel·lícula de Woody Allen.
· Club d’amiguetes del macramé de Santa Margarida i Els Monjos.
· Associació "Sense Ànima" en defensa que la Bibiana Ballbè no es faci tant la simpàtica (que ja fa temps que cansa).

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Llegim a l’edició digital del diari El Mundo, a propòsit de l’editorial conjunt dels diaris catalans, que “es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio”. No en tenen ni idea! Que és impossible, diuen? Doncs nosaltres els demostrarem que no ho és. Nosaltres podem dir més falsedats malintencionades en menys espai. Atenció:

"El rei d’Espanya i les seves dues-centes millors concubines tornen d’un viatge de plaer subvencionat pel diari El Mundo. L’Aznar menja iogurts caducats. Cristòfor Colom era madrileny i, a més d’Amèrica, va descobrir Andorra. El director de El Mundo pixa assegut. El Real Madrid juga molt bé a futbol. Gràcies a l’Aznar i els seus sequaços, a Espanya els catalans som molt estimats. En Cristiano Ronaldo és pobre. En Florentino Pérez, que també és pobre, pixa assegut. José Antonio Primo de Rivera, que també pixava assegut, va inventar el tergal que ara s’usa per fer senyeres. El Tribunal Constitucional és un òrgan independent format per persones que en cap moment anteposen els interessos partidistes al bon compliment de la seva tasca. L’Alicia Sánchez-Camacho no pixa asseguda."

LA RAHOLA DESPERTA PASSIONS

Es veu que l’altre dia, al programa d’en Cuní, en va passar una de bona. Si haguessin tret en Nacho Vidal mostrant el seu atribut en plena expansió haurien tancat el programa. Gràcies a Déu, en Cuní va tenir la pensada de no portar en Cano sinó un cavall, que expliquen que quan va veure la Pilar Rahola “es va posar a trempar amb un vigor bàrbar” (Monegal dixit). Ara que sabem que la Pilar desperta passions fins i tot en el món animal, se’ns acuden unes quantes coses. La primera, que en aquesta dona no la deixin entrar al zoo, que tanta bèstia excitada alhora seria un bon cafarnaüm! Després, pensem que el primer empresari del món de les colònies i els perfums que posi la Rahola en un anunci, de cara a aquesta campanya de Nadal, farà la primera pela. Se’ns posa la pell de gallina només d’imaginar-nos l’anunci de “Busco a un hombre llamado Jacks” amb la Rahola vestida de cuir negre damunt d’una Harley...

HOMES I DONES DEL CAP DRET

Això sí que no ens ho esperàvem! Que en Portet feia cançons molt maques, ja ho sabíem. Ara: que ballés així de bé, no ens ho hauríem imaginat mai. Gent que hi entén ens ha dit que es veu que, aquests últims anys, en Michael Jackson li feia classes particulars. I quin vestuari, l’home! I que depiladet que va, en Quimi! Totalment garratibats, hem quedat...

PANSES DE MONTSERRAT VS. BAIES DEL GOJI

Últimament tothom parla de les baies del Goji que, com si fossin aigua de Lourdes, semblen un remei per a tot. Que poc de casa nostra que som! Sempre ens cau la bava amb tot allò que ve de fora. I si ve de l’Himalaia, encara més! Vaja, que nosaltres creiem que se’n fa un gra massa, amb aquestes baies del Goji. Que no tenen res a envejar a les nostrades panses de Montserrat, que no cal prendre’n vint: amb deu hom ja va que corre. Aquí us descrivim algunes de les seves propietats:

- Potencien el sistema immunològic, el digestiu i el decimal.
- Frenen l’acció dels radicals lliures i dels integristes islàmics.
- Ajuden a fer caca.
- Efectes antienvelliment, antitumoral, antihumitat i antimosquits.
- Regulen els nivells de sucre, de mel i de mató.
- Fan sortir pèl al pit (homes). Fan caure el pèl del pit (dones).
- Enforteixen els tendons, lliguen els cordons i donen gust als cigrons.
- Proporcionen sensació de tranquil·litat, energia, ramaderia i pesca.
- Ajuden a tenir criteri, senderi i que et quedi bé la samarreta imperi.
- A llarg termini equilibren la pressió arterial, calmen la sogra i fan gràcia.
- Passen l’aspirador, pleguen la roba i fan l’escudella.
- Milloren la correcció gramatical i disminueixen el nivell de barbarismes.

Ja ho veieu, no cal que anem a buscar a fora el que ja tenim a casa: no hi ha res com les panses de Montserrat. I si les acompanyeu amb aromes d’ídem, les seves prestacions augmenten ben bé un cinc per cent.

LES VACANCES ESCOLARS

Últimament s’ha parlat molt de la denominació de les vacances escolars. Tot va començar amb la proposta del Consell Escolar de Catalunya de canviar els noms de les vacances de Nadal i de Setmana Santa pels de vacances d’Hivern i de Primavera respectivament. Una proposta que ha generat un gran debat en la societat.

Nosaltres creiem que el Consell Escolar de Catalunya té més raó que un sant. Perdó, volíem dir que té més raó que un laic bona persona. Pensem que el que diuen hauria d’anar a missa. Perdó, volíem dir que el que diuen hauria d’anar a un pregó de l’alcalde. Això del Nadal i de la Setmana Santa la gent que viu a Catalunya ja no sap de què va.

Ara bé: pensem que les alternatives que han proposat són insulses i no defineixen amb prou claredat el sentit de les vacances. S’ha de buscar noms que tothom entengui i senti com a seus. Per exemple, les vacances de Nadal es podrien anomenar vacances de la Compra Compulsiva, vacances d’Estem Farts de les Reunions Familiars o vacances de l’Esquí. I les vacances de Setmana Santa es podrien dir vacances del Campi-Qui-Pugui, vacances de les Retencions al Peatge de Martorell o vacances del Tortell i la Mona.

Per acontentar a tothom, catòlics i no catòlics, també podríem parlar de les vacances de Vés A Cagar, Tio! (amb accent tancat a la “o” o no, a gust del consumidor) i de les vacances del Pelegrinatge a la Costa.

Però pensem que encara seria més bona idea buscar patrocinadors disposats a contribuir econòmicament a la millora de l’ensenyament a Catalunya, que prou falta que fa. Aleshores podríem gaudir, per exemple, d’unes vacances El Corte Inglés o d’unes vacances Acesa-Abertis.

JA HA ARRIBAT LA TEMPORADA DE BOLETS

Una carta d'en Nutjú de Can Farnell

Hola, trempats!

Com que ja és època de bolets, em poso en contacte amb vosaltres per informar-vos de les espècies que podem trobar pels nostres contorns.

Aquest cop les pluges no han estat massa generoses i els exemplars més estimats queden molt amagats. Malgrat tot, hi ha tota una varietat de bolets, més a l'abast de tothom, que bé poden ser cuinats per les vostres mans i degustats amb poncella satisfacció.

Així doncs, us passo la llista que vaig recuperar la setmana passada de les golfes de casa la meva mare, que és on té guardades les rutes xerigolles més eixelebrades de la temporada 2000-01, que més o menys va fer el mateix temps.

FEIXERELLS ENCANTATS DE MATINADA
MÚRGOLES BENVENTADES DE GARBÍ
CERCS
BONMATINETS
QUEIXETS FRICANDONS
QUATRECAMINS
SISFEREIXOS DE CAPICUA
FOLLS DE TOMPARETS
GORGOLETS
XERIGUETS
AIQUEBONS
GREGOLLS
TROMPETES DE LA VIDA
PARSIMONIOSOS DE TROBAR
GRATECS
POMPONELLES EIXIRIVIDES
MASSIPETS

Com sempre, estic a la vostra disposició per qualsevol aclariment. Aprofito l'avinentesa per enviar-vos una forta abraçada.

En Nutjú de Can Farnell.

TOTA LA VERITAT SOBRE EL CAS PRETÒRIA (II): ELS IMPUTATS

Gent que hi entén ens ha informat de tota la veritat sobre els implicats en el cas Pretòria. Aquests són els resultats:

En Muñoz. Propietari del Bar Tomeu, on es reunien il·lícitament tots els acusats. L’assessorava el seu cosí Julián, que també tenia un bar a Marbella.

En Luigi. No és italià, però li agrada molt la pasta i es va formar a Sicília. Allí va aprendre el valor de l’amistat i de la companyonia.

En Dobarco i en Vela. Mariners experimentats, es van fer amics al club nàutic de Llavaneres. Eren els encarregats de dur -per mar, evidentment- els cèntims cap a les illes Jersei. Una vegada es van equivocar i van arribar a les illes Samarreta.

En Marcià Alamerda. El membre més estrany de la trama. Acusat de ser un cap verd. Quan se’n va anar de la Generalitat, en Pujol li va dir: “Marcià, a la merda”. Quan el va enviar a Soto del Real, en Garzón li va dir: “Marcià, a la merda”.

En Prenafeta. A col·legi els nens li deien Frena-Peta. A l’institut era conegut per Pren-Amfeta. Quan era a la Generalitat, va fer fora en Tarradellas perquè a les pizzes no hi posava formatge feta.

En Casamitjana. Un home gris. Arrossega un trauma familiar degut al cognom. De petit, a casa seva li van inculcar que no s’havia de conformar amb la casa mitjana i que havia de fer la Casa Gran. En Garzón opina que s’ha passat.

En Singla. President de la immobiliària Proinosa, que quan va perdre la “P” amenaçava ruïna. Els seus empleats li deien “porc singlar”. No va tenir més remei que singlar amb en Dobarco i en Vela cap a Jersei.