28 de març 2010

EN CATALÀ I EN 3D

Mireu la cartellera de cinema i feu l’exercici de buscar una pel·lícula que es pugui veure en català i en 3D. O sigui: les dues coses alhora. Impossible. No n’hi ha.

I per què no n’hi ha? No se sap. Precisem: tothom a qui hem preguntat no en té ni idea. Per això el nostre equip d’investigadors s’han estat esprement el cervell una estona i han arribat a les següents conclusions:

1. És possible que “català” i “3D” siguin conceptes incompatibles, com “escoltar la ràdio” i “que passi un exèrcit de trenta-tres mil piconadores en acció pel carrer de casa”.

2. Com que el cinema en català el patrocina el club TresC, és natural que no pugui ser en TresD.

3. Pot ser que les sales d’exhibició tinguin por dels seus clients. Si hi ha molta gent que es queixa de mala manera després d’haver entrat, sense adonar-se’n, en una sala en què es projecta una pel·lícula en català, imagineu-vos si haguessin de sentir el català en 3D! Cremarien el cinema!

4. El més probable és, però, que la Geli ho hagi prohibit. Quan un català de pro vol veure una pel·lícula en ídem, ha de fer un esforç titànic, com per exemple anar de Malgrat de Mar a Girona (de genollons o no). La satisfacció que té després, però, és gairebé orgàstica. I la consellera té por dels efectes multiplicadors que podria causar el 3D en el grau de satisfacció de l’usuari, i pateix que no se li omplissin els hospitals de catalans sobreexcitats.