28 de gener 2010

LA CARTA D'EN MONTILLA

Com que en Montilla no vol que li posin un cementiri de residus nuclears a Ascó, es veu que li enviarà una carta al ministre espanyol d’indústria que té nom de majordom, en Sebastián. I aquest ja ha dit que té una gran curiositat per llegir-la. I com que no és qüestió ara de jugar al gat i a la rata amb la carteta dels nassos, que si la tinc però no te la deixo llegir, que si no la tinc ni la publiques, que si ases que si bèsties, nosaltres, que l’hem aconseguit gràcies als nostres contactes, la publiquem en exclusiva mundial. La carta, doncs, diu així:

Apreciado senyor Miguel Sebastián,

He hablado con unos cuantos catalanes y nos ha parecido que eso de Ascó no nos hace mucha gracia. No va a funcionar. Porque, ¿y la solidahilaridad, senyor ministro? ¿Que no ve usted que, una vez más, nos van a tener endibias a los catalanes? ¿Que no sabe usted que a nosotros siempre nos miran con lupa? Eso de tener un almacén tan gordo para nosotros solos, en Espanya no va a sentar bien. Fíjese, senyor ministro: al igual que todos los espanyoles gustan de repartirse los euros de los trabajadores catalanes, también gustarán de compartir los excrementos nucleares, que es una cosa que da mucho lustre. Por eso, hemos pensado que, más que un almacen gordo, estaría bien una pequeña urna en cada hogar espanyol. Una urna de paredes de cemento de metro y medio, por supuesto, que daría alegría al mueble del recibidor. E incluso vamos a ser más generosos que de habitual, y ya le digo ahora que los catalanes renunciamos a nuestras urnas correspondientes, no vaya a ser que l’asfaltaran o l’asfaltasen para Ceuta o Melilla.

Atentamente,

Josep Montilla, President de la Generalitat de Cataluña

22 de gener 2010

LEO MESSI

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell




Primerdell aixarreulit,
com de bé toques la bimba,
no deixis el primerdit
al desfer la virtut del ximple.

Omple, ruixa,
juga, infla,
penja, dribla
quan avances com una llima.

No pensis defrilanya,
que ja n’has fet cent un,
caram noi, quina canya!
destronyant-los cadascun.

Aixalam!
Corbatull!
Pertroner!
Marestruny!

Ara puja l’espirneguell
tan bon punt sona el xiulet,
només faltaria que al cistell
hi posessis una mica de catalanet.

Del Maresme al Priorat
omples el cor del culé,
si continues així d’espavilat
et coronarem amb llorer.

Visca el pa,
Visca el vi,
Visca el Barça que et va parir.

19 de gener 2010

UN MANEL AL BALCÓ

Els Manel van acabar ahir al Palau la seva gira i es veu que ara es prendran un descans i que treballaran en el seu pròxim disc. Però nosaltres sabem que, en realitat, a aquell noi llarg que canta i toca l'ukelele el que li ve de gust és fer el ximplet en balcons i terrasses. Cadascú es distreu com vol (o com pot)!

10 de gener 2010

LA MODA ÚTIL


Sempre s’ha acusat el món de la moda de frívol i insensible. Desfilades glamouroses, maniquís de talles impossibles, peces de roba que mai ningú tindrà els nassos de portar-les pel carrer... Sort que aquí a casa nostra som diferents. I és que una empresa catalana, Cotxe & Cabana, ha inventat el concepte de la moda útil. La idea que tenen aquesta gent és que una peça de roba sempre ha de tenir alguna altra utilitat que la de vestir. El primer article que han posat al mercat és un mocador de coll. Que, és clar, és més que un mocador. Gràcies a la seva composició, cinquanta per cent seda, seixanta per cent poliritiluterà i deu per cent glutamat sòdic, aquest mocador absorbeix la suor corporal i es transforma, a mesura que l’acumula, en una bufanda. Quan arribes a casa, l’escorres damunt un cassó, la deixes tota la nit amb una cabeça d’alls, i ja tens aigua per fer l’escudella. Genial, no?

01 de gener 2010

DESITJOS PER AL 2010

Que el Tribunal Constitucional declari que l’Estatut és anticonstitucional, o constitucional, i a Espanya s’emprenyin i facin un referèndum i expulsin Catalunya d’Espanya.

Que en Zapatero sigui abduït pels marcians i que quan ens el tornin tot verdós doni un cop de puny a la taula i declari que Catalunya és una nació.

Que la Beyoncé guanyi un Grammy amb una cançó titulada “The Segadors Come Back Again Together, Oh Yeah!” i els de la COPE s’emocionin i facin campanya perquè es reconegui el dret de Catalunya a decidir.

Que el director de cinema James Cameron estreni The Segadors Come Back Again Together, Oh Yeah!, una pel·lícula de 210 minuts amb un pressupost de 1.000 milions d’euros i que signifiqui un abans i un després en la història del cinema, i que narri, en 3D, com n’arriben a ser de cars els peatges a Catalunya, amb una cançó de Beyoncé com a tema principal de la banda sonora. I que l’opinió pública mundial, escruixida per la cruesa del film, promogui la supressió dels peatges i, àdhuc, la independència de Catalunya.

Que l’Aznar torni a ser president del govern d’Espanya, el metge li prohibeixi el Ribera del Duero i, en un estat de penosa i lamentable sobrietat, declari la independència de Catalunya.