UN JOC D'OUS

Cada vegada és més habitual que el jovent es dediqui, en festes assenyalades com la castanyada o el dia dels innocents, a esclafar ous pels carrers, per les façanes de les cases, als aparadors de les botigues, etc. Lluny d’aquelles persones amb una mentalitat més encarcarada que consideren aquesta manera d’actuar una gran aberració i una manca de sentit cívic, nosaltres creiem, seguint els dictats de Howard Gardner en el seu llibre Frames Of Mind, que una activitat com aquesta és molt positiva per als nois i noies en etapa formativa, ja que els ajuda a desenvolupar els diferents tipus d’intel·ligència:

- La intel·ligència visual-espacial: el jove treballa la capacitat de veure un ou a la ment, de manipular-lo i de tenir una idea realista de la seva mesura i característiques, en aquest cas el fàstic i la pudor que fa en esclafar-lo.

- La intel·ligència lògico-matemàtica: el jove ha de calcular la quantitat d’ous que necessita i saber convertir les unitats en dotzenes.

- Les intel·ligències intrapersonal i interpersonal: el jove s’ha d’escarrassar a tenir un bon autoconeixement (“sé que vull llançar ous”) i l'habilitat per relacionar-se amb els altres joves de la quadrilla (“voleu llançar ous amb mi?”).

- La intel·ligència lingüística: en anar a comprar els ous, el jove s’ha de comunicar verbalment amb la persona que ven, ha d’interpretar correctament missatges com “què vols, maco?” i ha de fer gala de la seva bona memòria recordant quantes dotzenes d’ous ha de comprar, segons ha acordat amb la seva quadrilla.

- La intel·ligència cinestèsica: el jove ha de posar a prova la seva habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri, indispensables per a un bon llançament de l’ou.

- La intel·ligència musical: el jove ha d’exercitar la seva capacitat de distingir bé el so que fa l’ou segons si s’esclafa contra una paret o contra una porta, segons la distància i la força de llançament, etc.

- La intel·ligència naturalística: el jove ha de saber distingir i classificar elements del medi natural; per exemple, que l’ou ve de la gallina (o era la gallina, que venia de l’ou?).

Cal, doncs, fomentar aquesta sana, noble i instructiva tradició per tal d’assegurar-nos que el nostre jovent progressi adequadament.