Els Manel van acabar ahir al Palau la seva gira i es veu que ara es prendran un descans i que treballaran en el seu pròxim disc. Però nosaltres sabem que, en realitat, a aquell noi llarg que canta i toca l'ukelele el que li ve de gust és fer el ximplet en balcons i terrasses. Cadascú es distreu com vol (o com pot)!
19 de gener 2010
10 de gener 2010
LA MODA ÚTIL
Sempre s’ha acusat el món de la moda de frívol i insensible. Desfilades glamouroses, maniquís de talles impossibles, peces de roba que mai ningú tindrà els nassos de portar-les pel carrer... Sort que aquí a casa nostra som diferents. I és que una empresa catalana, Cotxe & Cabana, ha inventat el concepte de la moda útil. La idea que tenen aquesta gent és que una peça de roba sempre ha de tenir alguna altra utilitat que la de vestir. El primer article que han posat al mercat és un mocador de coll. Que, és clar, és més que un mocador. Gràcies a la seva composició, cinquanta per cent seda, seixanta per cent poliritiluterà i deu per cent glutamat sòdic, aquest mocador absorbeix la suor corporal i es transforma, a mesura que l’acumula, en una bufanda. Quan arribes a casa, l’escorres damunt un cassó, la deixes tota la nit amb una cabeça d’alls, i ja tens aigua per fer l’escudella. Genial, no?
01 de gener 2010
DESITJOS PER AL 2010
Que el Tribunal Constitucional declari que l’Estatut és anticonstitucional, o constitucional, i a Espanya s’emprenyin i facin un referèndum i expulsin Catalunya d’Espanya.
Que en Zapatero sigui abduït pels marcians i que quan ens el tornin tot verdós doni un cop de puny a la taula i declari que Catalunya és una nació.
Que la Beyoncé guanyi un Grammy amb una cançó titulada “The Segadors Come Back Again Together, Oh Yeah!” i els de la COPE s’emocionin i facin campanya perquè es reconegui el dret de Catalunya a decidir.
Que el director de cinema James Cameron estreni The Segadors Come Back Again Together, Oh Yeah!, una pel·lícula de 210 minuts amb un pressupost de 1.000 milions d’euros i que signifiqui un abans i un després en la història del cinema, i que narri, en 3D, com n’arriben a ser de cars els peatges a Catalunya, amb una cançó de Beyoncé com a tema principal de la banda sonora. I que l’opinió pública mundial, escruixida per la cruesa del film, promogui la supressió dels peatges i, àdhuc, la independència de Catalunya.
Que l’Aznar torni a ser president del govern d’Espanya, el metge li prohibeixi el Ribera del Duero i, en un estat de penosa i lamentable sobrietat, declari la independència de Catalunya.
28 de desembre 2009
UN JOC D'OUS
Cada vegada és més habitual que el jovent es dediqui, en festes assenyalades com la castanyada o el dia dels innocents, a esclafar ous pels carrers, per les façanes de les cases, als aparadors de les botigues, etc. Lluny d’aquelles persones amb una mentalitat més encarcarada que consideren aquesta manera d’actuar una gran aberració i una manca de sentit cívic, nosaltres creiem, seguint els dictats de Howard Gardner en el seu llibre Frames Of Mind, que una activitat com aquesta és molt positiva per als nois i noies en etapa formativa, ja que els ajuda a desenvolupar els diferents tipus d’intel·ligència:
- La intel·ligència visual-espacial: el jove treballa la capacitat de veure un ou a la ment, de manipular-lo i de tenir una idea realista de la seva mesura i característiques, en aquest cas el fàstic i la pudor que fa en esclafar-lo.
- La intel·ligència lògico-matemàtica: el jove ha de calcular la quantitat d’ous que necessita i saber convertir les unitats en dotzenes.
- Les intel·ligències intrapersonal i interpersonal: el jove s’ha d’escarrassar a tenir un bon autoconeixement (“sé que vull llançar ous”) i l'habilitat per relacionar-se amb els altres joves de la quadrilla (“voleu llançar ous amb mi?”).
- La intel·ligència lingüística: en anar a comprar els ous, el jove s’ha de comunicar verbalment amb la persona que ven, ha d’interpretar correctament missatges com “què vols, maco?” i ha de fer gala de la seva bona memòria recordant quantes dotzenes d’ous ha de comprar, segons ha acordat amb la seva quadrilla.
- La intel·ligència cinestèsica: el jove ha de posar a prova la seva habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri, indispensables per a un bon llançament de l’ou.
- La intel·ligència musical: el jove ha d’exercitar la seva capacitat de distingir bé el so que fa l’ou segons si s’esclafa contra una paret o contra una porta, segons la distància i la força de llançament, etc.
- La intel·ligència naturalística: el jove ha de saber distingir i classificar elements del medi natural; per exemple, que l’ou ve de la gallina (o era la gallina, que venia de l’ou?).
Cal, doncs, fomentar aquesta sana, noble i instructiva tradició per tal d’assegurar-nos que el nostre jovent progressi adequadament.
23 de desembre 2009
21 de desembre 2009
LA PANDERETA DE LES SIS COPES
Després de les alegries que ens està donant el Barça últimament, és gairebé obligat que aquestes festes cantem les nadales amb l’acompanyament d’una pandereta com aquesta. L’hem comprat en un outlet i té un detall del tot inesperat, que ens mostra com n’arriba a ser de generós el destí.
Foto 1: pandereta (feu atenció allí on hi ha el dit petit!):
Foto 2: detall de la zona on hi ha el detall inesperat:
16 de desembre 2009
ORDENANT ELS PAPERS
Un amic d’una amiga d’un amic d’una amiga d’un amic d’un amic d’una amiga (la teoria dels set passos deu ser certa!) ens ha enviat aquesta carta. La reproduïm tal com l’hem rebuda:
Hola!
Perdona per no haver-te escrit ni trucat aquest últims dies, he estat molt liat, ordenant el rebost.
Tinc una pila de papers per classificar, ja saps... lo habitual, com tots.
Uff! AVUI HE POGUT ACABAR AMB TOT.
Estic tan content que vull que vegis com m’ha quedat!!
Una abraçada,
FELIX MILLET
13 de desembre 2009
LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA: TENIM UNA IDEA
Això dels referèndums, nosaltres no ho veiem gaire clar: és una cosa que està bé, però és un camí massa lent i que no està gens clar que ens porti cap a la independència. Nosaltres tenim una idea que soluciona el tema en quinze dies tres setmanes. Vol un esforç de discreció i organització, però això al tarannà català li resulta fàcil.
La idea és: fem-nos tots andorrans. El pla d’acció és el següent:
1. Cada dia, uns quants catalans, el primer dia els que tenen el cognom amb A, el segon dia els de la B, i així anar fent -els W, X, Y i Z ho faran junts el mateix dia-, aniran a Andorra, s’hi compraran un pis, s’empadronaran i ja seran andorrans.
2. De pis només n’hi haurà un, que anirà passant dels uns als altres. Aquí és molt important que quan hom es vengui el pis no renunciï a la nacionalitat andorrana. A la que sí que renunciarem és a l’espanyola.
3. Ben aviat sis o set o vuit milions de catalans serem andorrans. Només pel gust de tenir el català com a única llengua i de no ser espanyols ja haurà valgut la pena.
4. No passaran ni tres dies que a Espanya s’adonaran que no recapten ni un euro d’impostos de Catalunya -els pagarem a Andorra- i que, en canvi, hi han de continuar invertint en infraestructures i serveis.
5. Després que a Espanya s’hauran adonat d’això, ens demanaran de genollons que proclamem la independència de Catalunya; si juguem bé les nostres cartes, encara ens donaran, a més a més, quatre quartos.
6. Visca Catalunya!
Quina bona idea, oi? Si a tots us sembla bé, demà ja podeu començar els de la A. I no cal que ens agraïu res: de què serveix tenir una bona idea, si no la comparteixes amb els altres?
08 de desembre 2009
QUÈ LI PASSA A EN GUARDIOLA?
Hem tornat del pont i ens hem trobat al Mundo Deportivo de l’altre dia una foto que ens ha deixat glaçats. Què li està passant, a en Guardiola? Llegim el titular que hi ha damunt la foto: “No se repetirá el juego de Jerez”. És que el mal joc el va afectar i en Guardiola se’ns esborra? A nosaltres ens agradaria més pensar, però, que aquesta difuminació, que aquest halo que mostra el seu rostre, que aquesta brillantor que sembla més pròpia d’una realitat paral·lela, podrien ser símptomes d’una santedat imminent! Havíem sentit a parlar d’en Guardiola com a futur president del Barça, o fins i tot de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, no ens hauríem pensat mai que tingués números per arribar a Papa de Roma!
03 de desembre 2009
L'IMPERI CATALÀ
Un poema d'en Nutjú de Can Farnell
Destronyes a tothora com no ho sabia fer ningú,
o potser sí: ton pare, Jaume I el "Conqueridur".
Ara se’t busquen esdevenitlles,
com qualcú amagat llempixoneus,
amb l'endoscòpia tardarenca al sepulcre
al monestir de Santes Creus.
Pel tro no t’ho discuteixo,
doncs amb trenta-sis són trells acumulats
i no fou sinó llufans eixerits
que als quaranta-cinc vares marxar.
Ara és l’hora amics de la terra
lliuratges a tot dir,
que és Nostra aquesta serra,
no pensem només Sicilia conquerir.
El món és nostre
i els esperits postren el seu amor,
tal com t’ho demostren
els fills del comtat de Rosselló.
Enterrat com un emperador,
llit de pòrfir vermell egipci,
i si un bon embalsamador,
perquè ressalti el sacrifici.
L’imperi català doncs reneix
de les cendres de Pere el Gran,
digueu-li-ho al conseller
que ni de fotografies dignes en vol sentir parlar.
Destronyes a tothora com no ho sabia fer ningú,
o potser sí: ton pare, Jaume I el "Conqueridur".
Ara se’t busquen esdevenitlles,
com qualcú amagat llempixoneus,
amb l'endoscòpia tardarenca al sepulcre
al monestir de Santes Creus.
Pel tro no t’ho discuteixo,
doncs amb trenta-sis són trells acumulats
i no fou sinó llufans eixerits
que als quaranta-cinc vares marxar.
Ara és l’hora amics de la terra
lliuratges a tot dir,
que és Nostra aquesta serra,
no pensem només Sicilia conquerir.
El món és nostre
i els esperits postren el seu amor,
tal com t’ho demostren
els fills del comtat de Rosselló.
Enterrat com un emperador,
llit de pòrfir vermell egipci,
i si un bon embalsamador,
perquè ressalti el sacrifici.
L’imperi català doncs reneix
de les cendres de Pere el Gran,
digueu-li-ho al conseller
que ni de fotografies dignes en vol sentir parlar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
