BALCÓ MONUMENTAL

Hem estat de cap de setmana a les comarques d’Osona i el Ripollès. Quina meravella, el monestir de Ripoll! Quines vaques pasturant pels prats del Pla de Besora! Quines coques, les del forn de Vidrà! Quines vistes des del santuari de Bellmunt! I quins salts d’aigua! I quins àpats, els de l’hostal Serrasolsas!

I quins balcons, els de Montesquiu!

VEGUERIES: LA NOSTRA PROPOSTA

Quin follon, això de les vegueries! Que si els de la Vall d’Aran no volen ser de les Terres de l’Ebre, que si Lleida vol ser capital del Camp de Tarragona, que si el formatge és més barat a Andorra... I embolica que fa fort. I tot per mandra. Per mandra d’aquests funcionaris que fan sis vegueries i abans de la setena ja han de descansar com si fossin Nostro Senyor. Sort que nosaltros, que no tenim un os a l’esquena, hem posat fil a l’agulla i, bitllo-bitllo, ens han sortit 946 vegueries! I prou de baralles i tothom content!

NO ESTÀ BÉ!

No està bé, això que fa aquest noi. Primer va trencant els nassos dels rivals i després s’excusa dient que és que són baixets, en comptes de demanar perdó. I vinga fer el ploricó, ell i tot el madridisme. I vinga a intentar-ho tot per tal que li treguin el càstig. I quan diem tot, volem dir TOT.

Foto: AFP / Pierre Philippe Marcou

Això els del Barça no ho farien mai! Vaja, que no ens imaginem en Messi rebolcant-se amb la Sánchez-Camatx...

MONZÓ: L'EXPOSICIÓ

Avui us volem recomanar que visiteu l’exposició sobre la figura de Quim Monzó que hi ha al Centre d’Art Santa Mònica. Una exposició molt didàctica. Hi aprens com a mínim dues coses: una, que en Monzó és escriptor; i dues, que li agraden els gintònics. Cal ressaltar l’esforç dels organitzadors per recrear el món d’aquest home: una barra de l’antic Zeleste, una barra de l’antic Bikini, una barra del bar Cèntric, una barra de l’Otto Sutz, una barra de l’Universal, una barra del bar Marcelino, una barra amb una barra de pa i un pot de maionesa Ybarra... Igual que Catalunya en miniatura, vaja! També és molt enriquidora tota la selecció d’objectes personals de l’escriptor que s’apleguen a l’exposició. Quina il·lusió poder veure el seu primer raspall de dents amb el tub de Colgate espremut! O el vestit de marineret amb què va fer la primera comunió! Que entranyable la seva col·lecció de nines de retallar! O les piles gastades del seu primer radiocaset, amb què preparava els seus primers monòlegs! Potser no calia, però, mostrar al gran públic els calçotets que portava el primer dia que va sortir a la tele ni el guix esberlat i autografiat per tots els seus companys de classe de quan es va trencar la tíbia als tretze anys. Tot i així, és una exposició que està bé. No us la perdeu! Nosaltres segurament també hi anirem.

LA CARTA D'EN MONTILLA

Com que en Montilla no vol que li posin un cementiri de residus nuclears a Ascó, es veu que li enviarà una carta al ministre espanyol d’indústria que té nom de majordom, en Sebastián. I aquest ja ha dit que té una gran curiositat per llegir-la. I com que no és qüestió ara de jugar al gat i a la rata amb la carteta dels nassos, que si la tinc però no te la deixo llegir, que si no la tinc ni la publiques, que si ases que si bèsties, nosaltres, que l’hem aconseguit gràcies als nostres contactes, la publiquem en exclusiva mundial. La carta, doncs, diu així:

Apreciado senyor Miguel Sebastián,

He hablado con unos cuantos catalanes y nos ha parecido que eso de Ascó no nos hace mucha gracia. No va a funcionar. Porque, ¿y la solidahilaridad, senyor ministro? ¿Que no ve usted que, una vez más, nos van a tener endibias a los catalanes? ¿Que no sabe usted que a nosotros siempre nos miran con lupa? Eso de tener un almacén tan gordo para nosotros solos, en Espanya no va a sentar bien. Fíjese, senyor ministro: al igual que todos los espanyoles gustan de repartirse los euros de los trabajadores catalanes, también gustarán de compartir los excrementos nucleares, que es una cosa que da mucho lustre. Por eso, hemos pensado que, más que un almacen gordo, estaría bien una pequeña urna en cada hogar espanyol. Una urna de paredes de cemento de metro y medio, por supuesto, que daría alegría al mueble del recibidor. E incluso vamos a ser más generosos que de habitual, y ya le digo ahora que los catalanes renunciamos a nuestras urnas correspondientes, no vaya a ser que l’asfaltaran o l’asfaltasen para Ceuta o Melilla.

Atentamente,

Josep Montilla, President de la Generalitat de Cataluña

LEO MESSI

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Primerdell aixarreulit,

com de bé toques la bimba,

no deixis el primerdit

al desfer la virtut del ximple.

Omple, ruixa,

juga, infla,

penja, dribla

quan avances com una llima.

No pensis defrilanya,

que ja n’has fet cent un,

caram noi, quina canya!

destronyant-los cadascun.

Aixalam!

Corbatull!

Pertroner!

Marestruny!

Ara puja l’espirneguell

tan bon punt sona el xiulet,

només faltaria que al cistell

hi posessis una mica de catalanet.

Del Maresme al Priorat

omples el cor del culé,

si continues així d’espavilat

et coronarem amb llorer.

Visca el pa,

Visca el vi,

Visca el Barça que et va parir.

UN MANEL AL BALCÓ

Els Manel van acabar ahir al Palau la seva gira i es veu que ara es prendran un descans i que treballaran en el seu pròxim disc. Però nosaltres sabem que, en realitat, a aquell noi llarg que canta i toca l'ukelele el que li ve de gust és fer el ximplet en balcons i terrasses. Cadascú es distreu com vol (o com pot)!

LA MODA ÚTIL

Sempre s’ha acusat el món de la moda de frívol i insensible. Desfilades glamouroses, maniquís de talles impossibles, peces de roba que mai ningú tindrà els nassos de portar-les pel carrer... Sort que aquí a casa nostra som diferents. I és que una empresa catalana, Cotxe & Cabana, ha inventat el concepte de la moda útil. La idea que tenen aquesta gent és que una peça de roba sempre ha de tenir alguna altra utilitat que la de vestir. El primer article que han posat al mercat és un mocador de coll. Que, és clar, és més que un mocador. Gràcies a la seva composició, cinquanta per cent seda, seixanta per cent poliritiluterà i deu per cent glutamat sòdic, aquest mocador absorbeix la suor corporal i es transforma, a mesura que l’acumula, en una bufanda. Quan arribes a casa, l’escorres damunt un cassó, la deixes tota la nit amb una cabeça d’alls, i ja tens aigua per fer l’escudella. Genial, no?

DESITJOS PER AL 2010

Que el Tribunal Constitucional declari que l’Estatut és anticonstitucional, o constitucional, i a Espanya s’emprenyin i facin un referèndum i expulsin Catalunya d’Espanya.

Que en Zapatero sigui abduït pels marcians i que quan ens el tornin tot verdós doni un cop de puny a la taula i declari que Catalunya és una nació.

Que la Beyoncé guanyi un Grammy amb una cançó titulada “The Segadors Come Back Again Together, Oh Yeah!” i els de la COPE s’emocionin i facin campanya perquè es reconegui el dret de Catalunya a decidir.

Que el director de cinema James Cameron estreni The Segadors Come Back Again Together, Oh Yeah!, una pel·lícula de 210 minuts amb un pressupost de 1.000 milions d’euros i que signifiqui un abans i un després en la història del cinema, i que narri, en 3D, com n’arriben a ser de cars els peatges a Catalunya, amb una cançó de Beyoncé com a tema principal de la banda sonora. I que l’opinió pública mundial, escruixida per la cruesa del film, promogui la supressió dels peatges i, àdhuc, la independència de Catalunya.

Que l’Aznar torni a ser president del govern d’Espanya, el metge li prohibeixi el Ribera del Duero i, en un estat de penosa i lamentable sobrietat, declari la independència de Catalunya.

UN JOC D'OUS

Cada vegada és més habitual que el jovent es dediqui, en festes assenyalades com la castanyada o el dia dels innocents, a esclafar ous pels carrers, per les façanes de les cases, als aparadors de les botigues, etc. Lluny d’aquelles persones amb una mentalitat més encarcarada que consideren aquesta manera d’actuar una gran aberració i una manca de sentit cívic, nosaltres creiem, seguint els dictats de Howard Gardner en el seu llibre Frames Of Mind, que una activitat com aquesta és molt positiva per als nois i noies en etapa formativa, ja que els ajuda a desenvolupar els diferents tipus d’intel·ligència:

- La intel·ligència visual-espacial: el jove treballa la capacitat de veure un ou a la ment, de manipular-lo i de tenir una idea realista de la seva mesura i característiques, en aquest cas el fàstic i la pudor que fa en esclafar-lo.

- La intel·ligència lògico-matemàtica: el jove ha de calcular la quantitat d’ous que necessita i saber convertir les unitats en dotzenes.

- Les intel·ligències intrapersonal i interpersonal: el jove s’ha d’escarrassar a tenir un bon autoconeixement (“sé que vull llançar ous”) i l'habilitat per relacionar-se amb els altres joves de la quadrilla (“voleu llançar ous amb mi?”).

- La intel·ligència lingüística: en anar a comprar els ous, el jove s’ha de comunicar verbalment amb la persona que ven, ha d’interpretar correctament missatges com “què vols, maco?” i ha de fer gala de la seva bona memòria recordant quantes dotzenes d’ous ha de comprar, segons ha acordat amb la seva quadrilla.

- La intel·ligència cinestèsica: el jove ha de posar a prova la seva habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri, indispensables per a un bon llançament de l’ou.

- La intel·ligència musical: el jove ha d’exercitar la seva capacitat de distingir bé el so que fa l’ou segons si s’esclafa contra una paret o contra una porta, segons la distància i la força de llançament, etc.

- La intel·ligència naturalística: el jove ha de saber distingir i classificar elements del medi natural; per exemple, que l’ou ve de la gallina (o era la gallina, que venia de l’ou?).

Cal, doncs, fomentar aquesta sana, noble i instructiva tradició per tal d’assegurar-nos que el nostre jovent progressi adequadament.