11 de setembre 2009

ESDEVENITLLES CATALANES!

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Esmirells turquejats,
serigots flagirosos,
penseu bé per on voleu caminar,
que són els nostres senders gloriosos.

Quan llanguideixi de socs,
faran barrals.
Quan seriflorin molts,
seran salvats.

Doncs és així com ho contava el de Verwick,
que en temps llunyans
ens feia pujar fins el pic,
com si fóssim globillans.

Ara som si dic,
i no sóc un de sol,
sinó més de cent mullerics
i un serinyol.

Benlleguits siguem doncs,
i buferes s'enyofles,
que quan dic aquests mots,
algun Felip Quint s'entrona.