CAP A L'ORGASME NACIONAL

“Som un país d’orgasme anual”, deia l’altre dia la Rahola a Can Basté en referència als fets d’Arenys de Munt, que tots ens pensàvem que sabíem quins eren, o sigui, que sabíem què hi havia passat, i resulta que no! I resulta que anàvem enganyats! Que resulta que la cosa que importava no era tant la independència com el gust que dóna! Riu-te’n, de les bacanals romanes! Riu-te’n, del sexe tàntric! Que si un orgasme sincronitzat amb la parella ja és per tirar coets, imagineu-vos un orgasme col·lectiu de tota una població! I, és clar, ara hi ha un munt de pobles que volen el mateix. I diuen que ho volen fer tots el mateix dia! I no és maco, això?

Ens delim perquè el nostre poble, Malgrat de Mar, també s’hi apunti!

CATALUNYA CANTA "TUNAI, TUNAI!"

Fotent país! vam estar ahir a Barcelona per saber de primera mà com va això de la connexió Catalunya-Suècia.

Resulta que, com que a Barcelona són festes, els de les cerveses Damm aprofiten per fer un concert, i el fan a la cantonada de casa seva, que deu ser el pitjor lloc per fer un concert, però si paguen ells, què els has de dir!, i enguany hi han convidat els barcelonins Manel i els suecs Billie The Vision i The Hives.

La connexió Catalunya-Suècia en realitat va ser centenars i milers de persones que anaven a sentir cantar “Tonight, tonight”, una Cançó que ni tan sols es diu així. La connexió Catalunya-Suècia en realitat va ser centenars i milers de persones fent-se el suec mentre els suecs Billie The Vision entonaven les seves primeres cançons i despertant de cop i volta quan van tocar La Cançó esperada. Quin esclat d’alegria! Quin ambient més xiroi i engrescador! Tots aquells que, fins aleshores, d’esquenes a l’escenari, xerraven amb els companys que si això que si allò, de sobte els veies en èxtasi taral·lejant “tunai, tunai” com si fos el virolai! I visca la verge Montserrat!

Això sí, després de La Cançó, ni Catalunya, ni Suècia, ni res: allò va ser la fugida d’Egipte!

SÓN COSINS!

Ho hem descobert! Exclusiva mundial! El president del RCE Espanyol i el davanter centre del FC Barcelona són cosins segons. Segons fonts ben informades, hem sabut, fa només uns segons, que el noi Zlatan no ha vingut pas a Barcelona només a fer gols i a visitar la Sagrada Família. Família crida família: Zlatan Ibra (i Movic de segon cognom) ha vingut per estar a prop del seu cosí Daniel Sánchez Ll. Ibra (la ella és de Llorenç: ho abrevia per allò de “Llorenç, agafa la pala i vés a collir fems”, que no li fa una bona publicitat a la seva conservera).

No trobeu que tenen una certa retirada?

LA CATALUNYA PLURILINGÜE

És de lloar la tasca dels diferents governs democràtics de Catalunya en relació a la integració lingüística dels immigrants. Ho reconeix fins i tot l’aspirant a presidenta Alicia Sánchez-Camatx, que aquest matí deia a RAC1: “No he trobat [a Catalunya] ningú que no entengui el català”. De fet, a nosaltres ens passa una cosa semblant amb el japonès: no hem trobat, a Catalunya, ningú que no ens entengui quan parlem aquesta llengua. Ves que no sigui perquè no la parlem mai!

LA CAMATX ÉS "TOO MUCH"

Felicitem la senyora Alicia Sánchez-Camacho, que ha estat proclamada candidata del PPC a la Generalitat de Catalunya. Per primera vegada, diuen, una dona aspira a ser la presidenta de tots els catalans.

Se li ha girat feina, a aquesta noia de Blanes (que de la merda en fan campanes). Li caldrà una bona campanya (no pas campana) de màrqueting. Pel que fa a les fotos, no patim: nosaltres la trobem sempre molt mona. Una altra cosa és el cognom. Els nostres presidents sempre han lluït uns cognoms ben de la terra: Pujol, Maragall, Mont Illa...  En aquest sentit, Sánchez-Camacho és una mica fort. Nosaltres proposem que ho suavitzi una mica canviant Camacho, que té unes rimes molt lletges, per Camatx.

Això li anirà molt bé de cara als eslògans electorals: “Sóc la Camatx: veureu que bé ho faig”, “Aquest matx, per a la Camatx”, “Camatx al despatx”, “Camatx no és gavatx!”... El nostre preferit: “La Camatx és too much”.

VA DE SUBTÍTOLS

Ens morim de ganes de veure Tres dies en família, la pel·lícula de Mar Coll premiada al Festival de Cine de Màlaga. Hem consultat la cartellera i hem vist que encara la fan a Barcelona, en versió en català subtitulada en castellà.

Primer ens hem alarmat: ningú a Barcelona entén el català, que fan falta els subtítols en castellà? La nostra alarma ha esdevingut sorpresa quan gent que està a l’aguait ens ha informat que es tracta d’una moda, que a París ja fa temps que s’hi projecta cinema francès subtitulant en anglès i a Londres cinema anglès subtitulat en americà del nord, que es veu que ho fan perquè la gent aprengui idiomes. Aquí la sorpresa s’ha convertit en incredulitat: ningú a Barcelona sap castellà? Aquesta sí que és bona! Sí que han anat a menos, aquests de Can Fanga! Al nostre poble, que som gent culta, tothom el parla de primera, el castellà!

Finalment, estem esperançats. De ben segur que ara als cinemes de Madrid subtitularan en català les pel·lícules espanyoles. És maco, això! Serà d’aquesta manera que els de la capital d'Espanya ens comprendran i ens arribaran a estimar. I quin goig que serà arribar a Madrid i que, hospitalàriament, tothom et parli en català!

En definitiva, anirem contents a veure la pel·lícula de la Mar.

QUI CANTA ELS SEUS MALS ESPANTA

Hem trobat molt interessant el fet que els grups falangistes que diumenge van visitar Arenys de Munt fossin rebuts i acompanyats per un grup de ciutadans cantant "Els Segadors". Que en són, de la gresca, aquests d’Arenys de Munt! De ben segur que quan visitin la població un grup de seguidors espanyolistes els cantaran l’himne del Barça, quan hi vagin els de l’Imserso entonaran "Es una lata el trabajar", i quan arribin els turistes japonesos els rebran amb el famós "Chinita tú, chinito yo".

ARENYS DE MUNT DECLARA LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Llargues cues per votar, una enorme expectació a tot Catalunya i, finalment, el poble d’Arenys de Munt ha votat que sí. Un dia històric. Passades les onze del vespre, l'alcalde de la població, Carles Móra, ha proclamat la independència de Catalunya. Arenys de Munt és la capital de la nova nació lliure, que ja ha demanat el seu ingrés a l’ONU, la UE, la Commonwealth i la SÄPO. Móra serà investit president la setmana que ve. Ha demanat si podia ser rei, però els del seu partit li han dit que no. La Generalitat i el Parlament es traslladaran en breu a Arenys de Munt (provisionalment, els ubicaran a la riera). Gent ben informada ens ha fet saber que s’està estudiant també el trasllat a la nova capital de la Sagrada Família i el camp del Barça. Potser es farà un referèndum per decidir-ho. Per cert, la Diada Nacional de Catalunya passa de l’11 de setembre al 13 (enguany, com que ha caigut en diumenge, dilluns 14 és festa). Visca Catalunya!

QUÈ FEM ELS CATALANS L’ONZE DE SETEMBRE?

Benvinguts-begudes!

Hem volgut posar en marxa aquest bloc en una data tan assenyalada (està en vermell al calendari, com els diumenges!) valorant una enquesta del 6 (l’hauríem volgut del 10, que, és clar, són més fiables) sobre els hàbits dels catalans a l’hora de celebrar la diada.

Els resultats de l’enquesta són aquests:

- Un 23 % van a la platja i hi fan l’aperitiu amb berberetxos.
- Un 56 % pugen al Canigó i hi fan l’aperitiu amb escopinyes.
- Un 33 % participen en actes patriòtics (vegeu l’agenda) i fan l’aperitiu amb escopinyes de “tamaño grande”.
- Un 86 % fan com qui no vol la cosa, i fan l’aperitiu amb patates xips.

La nostra valoració és que la gent està més contenta si hi ha un pont de tres o quatre dies que si la diada cau en dissabte o diumenge. També ens queda clar que els nens no volen tornar al col·le.

ESDEVENITLLES CATALANES!

Un poema d'en Nutjú de Can Farnell

Esmirells turquejats,
serigots flagirosos,
penseu bé per on voleu caminar,
que són els nostres senders gloriosos.

Quan llanguideixi de socs,
faran barrals.
Quan seriflorin molts,
seran salvats.

Doncs és així com ho contava el de Verwick,
que en temps llunyans
ens feia pujar fins el pic,
com si fóssim globillans.

Ara som si dic,
i no sóc un de sol,
sinó més de cent mullerics
i un serinyol.

Benlleguits siguem doncs,
i buferes s'enyofles,
que quan dic aquests mots,
algun Felip Quint s'entrona.

AGENDA DE LA DIADA

Perquè no us atabaleu davant la ingent oferta lúdica i cultural que hi ha arreu del país per celebrar l’onze de setembre, us proposem una acurada selecció d’alguns dels actes que ens semblen més significatius. Bona diada!

10 h - Palafolls (Piscines municipals): Recital de poesia patriòtica catalana a càrrec de les foques del Marineland.

11 h - Barberà del Vallès (Plaça d’Espanya): Ofrena floral i ballada de sardanes al monument de Floquet de Neu. El grup municipal del PP ja ha dit que no hi assistirà.

12 h - Barcelona (Rambles): Convocatòria per a intentar aconseguir el rècord Guiness de gent cantant “Els Segadors” mentre ballen a l’estil Michael Jackson.

13 h - Barcelona (Fossar de les Moreres): Concert d’Isabel Pantoja. Repertori: “Ai, ai, ai, el virolai!”, “M’han robat es meu carro (Mercedes)”, “Marineret de lluços”, “Jo sóc aqueixa que trabaix a la Caixa”, “La mar bella” i altres èxits d’aquesta flamenca.

16 h - Vic (Plaça de la Càmera del Temps de TV3): XVIII Concurs de llançament de botifarra. Modalitat A: amb seques. Modalitat B: sense seques.

17 h - Malgrat de Mar (Plaça de Missa): Torneig social de petanca (s’ha de tenir boles per participar-hi). Presentarà l’acte el molt honorable president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley.

18 h - Girona (Passeig de la Devesa): Manifestació pacífica sota el lema “Volem ser una miqueta independents (si pot ser i no molesta a ningú)”. L’encapçalarà un que es diu Pere i és autònom. Esperem que a la Mari Pau Huguet li sembli bé.

Tot el dia - Arenys de Munt (riera): Ball de bastons.