14 d’octubre 2009

EL NOM FA LA COSA

El pla de fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona està pràcticament fet. Només falta el nom de l’entitat resultant. Quin dilema!

Sempre es pot recórrer a l’acrònim. Aquí surten propostes tan suculentes com MANTACAT (i podrien regalar polvorons per Nadal) o, si ho agafes pel darrera, NASANYA (i, llavors, que regalin pizzes per Sant Jordi); picant una mica d’aquí una mica d’allà tindríem CATMANGONA, que per a una entitat d’estalvis, però, és un nom massa explícit.

A nosaltres ens sembla que la solució de l’acrònim ja està molt vista. No seria més maco batejar l’entitat amb el nom d’un personatge il·lustre del món de les economies? Què us sembla, aquest?: Caixa Fèlix Millet de Pensions per a la Vellesa i d’Estranquis. Fa patxoca, oi?

Una proposta més radical consistiria a qüestionar el terme “caixa”. En aquest sentit, se’ns acut que, si un casal és una casa gran, de la unió de tres caixes en surt una caixa gran, o sigui, un queixal. I com que es tracta d’un queixal marcadament català, fot-li Queixal del Seny i quedes com un Senyor de Barcelona.

I encara podem anar més enllà. Si hi ha grups de música que es diuen Antònia Font o Manel i bé que triomfen, per què una entitat d’estalvis no es pot dir, per exemple, Llorenç o Eusèbia?


1 comentari:

Anònim ha dit...

Quin desbordament d'imaginació! quin fart de riure, molt ben trobats!