Ens ha agradat molt aquesta incursió de Montserrat Nebrera en la novel·la negra de l’escola Larsson. En legítima defensa és un text trepidant, de lectura voraç, que de ben segur complaurà els lectors més exigents del gènere.
La novel·la explica la història d’una pobra noia, la Melody Lacueva -un claríssim alter ego de l’autora-, catedràtica d’universitat, que s’enamora d’un alumne de postgrau, en Préssec, que la porta enganyada a una secta en què tots els homes es diuen Josep. Això no li plau a una de les líders de la secta, l’Alice Too Mucho, que li té enveja perquè la Melody és més bufona. Així doncs, l’Alice, després de passar audiència amb el Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers), contractarà uns assassins a sou, els germans Ferrandis, perquè se n’encarreguin.
Us reproduïm un fragment de la novel·la en què s’aprecia l’enorme talent novel·lístic de Nebrera:
"Quan la Melody va ser davant del Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers) va sentir una mica de picor a l’aixella i una pressió al turmell, senyals inequívocs d’una emoció intensa. Van conversar fins que el núvol que es veia per la finestra se’n va anar. Unes frases del Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers) li quedarien gravades a la retina per a tota la vida: “Hi ha catalans que, quan plou, els fa mal el genoll. Pobres: estan malalts. Tenen reuma.” Havent dit això, la Melody féu una genuflexió i besà la mà del Gran Josep de Totes les Respostes (All The Answers)."
1 comentari:
Enhorabona, és una ressenya que mereixeria transcendir la blogesfera local !
joan
Publica un comentari a l'entrada